Santa Llucia i Biniarroi

Horari aproximat:
2 hores (temps aproximat de marxa, sense les aturades).

Partim de Mancor de la Vall des de la plaça de Dalt, on es troba l’ajuntament de la vila i l’església parroquial, disposats a pujar a Santa Llucia pel camí vell. Passam per davant la façana del temple parroquial i, en direcció a mestral, anam pel carrer de Son Tomeu. En arribar al segon carrer després de l’església, denominat carrer de la Costa, voltam a l’esquerra. Després, anam vers la dreta, pel carreró de sa Murada, que gira ben aviat a l’esquerra i ens deixa a la part alta del poble. Notam a la dreta la III Estació del Via Crucis i després travessam la carretera asfaltada de Santa Llucia. El camí vell, restaurat recentment, continua per l’altra banda de l’asfalt, per on ens surten a l’encontre algunes estacions més de la Via Sacra. Tres minuts més endavant, enllaçam novament amb la via ampla, cap a l’esquerra i, tres revolts mes amunt, que recorrem per la carretera, ens deixen a l’entrada del santuari de Santa Llucia.

La capella de Santa Llucia fou edificada la primera meitat del segle XIV, destinada al culte dels mancorins i dels biniarroiers. A partir de 1606, quan es beneí l’església de Mancor, la capella de Santa Llucia s’usà poc. Però, el 1617 els habitants de Selva la triaren per fer-hi el pancaritat. Segles més tard, els drets sobre la capella foren objecte de disputa entre mancorins i selvatgins. Entre 1948 i 1952 el santuari fou objecte de grans reformes. El 1973 l’oratori passà a ser regit per una comunitat de religioses Missioneres dels Sagrats Cors. Recentment, l’edificació ha estat restaurada. La façana nova del santuari s’aixeca davant una gran esplanada amb vistes sobre Mancor. Té quatre plantes d’alçat, amb entrada per un portal rodó sobre una escala de dos rams. El vestíbul comunica amb una clastra quadrada, amb un coll de cisterna enmig. Davant l’entrada, una escaleta puja a l’oratori, que presenta una estructura similar a les primitives esglésies de repoblament, dels segles XIII i XIV. Té una nau de planta rectangular dividida en tres trams, incloent-hi el presbiteri, separats per dos arcs diafragmes. La coberta és un embigat a dos aiguavessos. El presbiteri mostra el retaule major, d’estil barroc; conté una imatge petita de santa Llucia, mentre que a l’àtic hi ha una pintura de la Mare de Déu. Al costat esquerre hi ha un llenç de sant Llorenç, patró de Selva, i a la dreta un altre de sant Josep.El primer tram de la nau mostra a la dreta una imatge d’un Santcrist, mentre que el segon a l’esquerra acull una Immaculada.

Davallam del santuari de Santa Llucia inicialment per la carretera asfaltada; tres revolts més avall, podem agafar el camí vell, cap a la dreta. Quan novament enllaçam amb l’asfalt, aquesta vegada continuam per la carretera, cap a l’esquerra, per tal d’anar a cercar el camí de Biniarroi. Abans de la cotxeria de la font Garrover i del torrent, ens trobam amb l’entreforc de camins. En aquest cas, hem d’anar cap a la dreta, ja que el camí de l’esquerra condueix directament a Mancor.

Pel camí de Biniarroi, avançam entre petites propietats, amb llimoneres, tarongers i garrovers; una d’aquestes propietats és Son Torranet, que queda a l’esquerra. Deixam aviat el camí de Cas Vellaco, que transcorre asfaltat per l’esquerra. A l’esquerra ens queda el torrent, amb ullastres, garrovers i alguna figuera. A la dreta ens acompanya una paret seca, mentre que a l’esquerra deixam una casa reformada. Amb un revolt lleuger cap a l’esquerra, passam sobre el torrentó de ses Fontanelles. L’asfalt, després de passar vora una tanca d’ametlers, dissenya un revolt a l’esquerra, en pujada, amb una caseta de marès a la dreta. En el següent revolt, ens desviam del camí asfaltat i voltam cap a l’esquerra, per on transcorre un tram del camí vell. En un primer segment d’una cinquantena de metres, a la dreta hi ha una paret de marge. En aquest punt, el camí vell volta a la dreta, amb algun graó de pujada, fins que ben aviat torna a enllaçar amb l’asfalt del camí nou. En el següent revolt, cap a la dreta, podem posar-hi molta atenció, ja ens hem de desviar del camí per a vehicles per tal d’agafar el camí vell, que surt a la banda esquerra. Tanmateix, si ens despistam d’aquesta indicació, immediatament trobaríem una barreta que tanca el pas del camí asfaltat de Biniarroi.

Avançam ara pel camí vell de Biniarroi, que presenta una tipologia de camí de ferradura, però molt abandonat pel desús. Ben aviat arribam a una escaleta de ciment, recent; ha estat bastida per servir d’enllaç amb un camí transversal més modern, que condueix a una casa situada a la nostra esquerra. En aquest camí transversal, hem de seguir alguns metres cap a la dreta, fins que un poc abans d’una barrera de metall que torna al camí principal de Biniarroi, voltam a l’esquerra, i recuperam el camí vell. Les restes d’empedrat afloren, mentre pujam amb una reixa de filferro que transcorre a l’esquerra, entre oliveres i garrovers. Aviat arribam a una barrera de fusta, que hem de passar, mentre el camí descriu un revolt a la dreta. Alguns minuts més amunt, després de cinc revoltets que s’han de seguir amb atenció per no perdre el camí, enllaçam amb un camí de carro transversal, que hem de travessar i continuar pel camí vell, que prossegueix a l’altra banda. En una primera bifurcació de senders, anam cap a la dreta i deixam de banda un tirany que davalla cap al torrent, ben guarnit de polls i d’altra vegetació d’humitat. Pujam encara alguns curts revolts i deixam a l’esquerra un sender que es dirigeix a les marjades i horts de la part baixa de la font de Biniarroi. En aquest entreforc, avançam cap a la dreta i passam per una zona ombrívola, entre alzines, oliveres i ullastres, i entram en el petit nucli de cases de Biniarroi, amb Son Nadal a la dreta i Can Ros a l’esquerra.

Les notes històriques de Biniarroi ens indiquen que era una antiga alqueria islàmica, una de les quatre que formen part de l’actual terme de Mancor. L’etimologia del nom prové de l’àrab i significa ‘els fills del pastor’. L’alqueria apareix documentada l’any 1249. Amb el temps es convertí en un llogaret, amb diverses cases. L’any 1721 es produí un important moviment de terres que trastocà la dinàmica de la petita comunitat. Les aigües subterrànies emergiren de sobte en gran abundància i reblaniren els estrats argilosos sobre els quals estaven construïdes les cases del poble. Moltes cases i marjades s’esbucaren. Aquest fenomen, que es repetí l’any 1943, juntament amb les dificultats de comunicació i els canvis econòmics dels anys seixanta del segle XX, propiciaren l’abandonament de la població. Els darrers anys, el poblet de la muntanya ha mostrat un procés de reconstrucció i de rehabilitació arquitectònica.

Després de les dues primeres cases, a la dreta trobam Can Llobera i Can Pau Carro, avui una mateixa propietat. Can Cabà i Can Silis queden a l’esquerra. A la dreta, hi havia l’oratori de Biniarroi, desmuntat l’any 1939. A la dreta de Can Silis apareix Can Biel de na Coloma; ha estat restaurada recentment i mostra teules pintades de l’any 2007, amb el conegut lema de les teules pintades des Poador de Fornalutx, lleugerament retocat: "Qui quan és jove no treballa, quan és vell jeu a la palla". La darrera casa, la situada més al nord-est, és anomenada Son Patró, amb un bell portal forà d’arc rodó adovellat i emmarcat.

Des de Biniarroi davallam novament pel camí vell, i tornam a enllaçar amb la carretera nova. Alguns minuts després, deixam la carretera de Santa Llucia a l’esquerra, i per la dreta ens dirigim a Mancor. Passam sobre el torrent de Biniarroi i deixam a la dreta el camí de la font Garrover. Després, a l’esquerra queden les cases des Figueralet i a la dreta, el cementeri. Aviat trobam les primeres cases del poble, pel carrer dit de Biniarroi. Continuam pel carrer Metge Josep Mateu i arribam a la plaça de Dalt de Mancor, on acabam l’excursió.