Una ruta d’unes cinc hores i mitja de caminar efectiu enmig d’aquests dies de festa i taula pot ser una de les coses més assenyades que podrem fer. No sols per trencar els rituals, sinó per gaudir amb plenitud de l’espai essencial i de l’aire fred que ens regalarà el puig de Massanella, una de les cotes de referència de la nostra limitada serra de Tramuntana (1.365 m). Abans d’enfilar-nos-hi, cal tenir present que la nostra proposta preveu un punt de partida i d’arribada diferents. Pel que fa a aigua, en aquesta època en trobarem a les fonts del Noguer, a la del Prat, a la de les Tosses d’en Gallina, a la de l’Avenc i a la de l’Hort de Coma-freda. Tot i això, n’hem de portar una mica, per si de cas. I finalment, recordem que des de fa uns anys Coma-freda cobra per travessar la finca.
Partim de la trafegada font des Noguer [1] i seguim la canal d’aigua que enllaça ambdós embassaments. A l’esquerra el paisatge es presenta molt suggerent, amb el puig de les Vinyes clivellat per les seves sucoses canals de xaloc. Avançam planers i ara, a la dreta, damunt nostre, guaita tot d’una el morro d’Almallutx, dit antigament Es més alt d’Almallutx (1.065 m). Després d’una llarga estona resseguint la canal, arribarem al pontet que ens condueix cap a la font del Prat. El camí de carro ascendeix entre un vell alzinar, humit i benèvol, i en molt poc assolirem el coll des Coloms (822 m) [2].
Seguim en sentit descendent pel mateix camí. En pocs minuts, arribarem a la cruïlla que ens indica que podem continuar o bé cap a la font del Prat o bé cap a les cases dels Bocs i el refugi dels Tossals Verds. Optam per la primera opció. La font del Prat –o font de Massanella– [3] és un oasi reconciliador, un punt on calmar la set i també gaudir del silenci sonor que amara la contrada. Segons G. ORDINES, A. ORDINAS i A. REYNÉS la font "es troba dins el Prat de Cúber i el seu important cabal determinà que a partir de l’any 1750 fos conduït fins a les cases de Massanella a través de la Síquia o Canaleta del mateix nom, i des de l’any 1983 fins al poble de Mancor".
En assaciar-nos, travessam un pontet i començam la lenta pujada pel camí de ferradura cap al coll del Prat. L’alzinar és atapeït, amb alguna esmorteïda clariana amb rotles de sitja. Més amunt, ens trobarem amb la malmesa font de les Tosses d’en Gallina [4]. A partir d’aquí, l’alzinar s’obrirà gradualment i la magnitud de la serra dels Teixos (ponent) es mostra ben clara; mentre, cap a llevant, la corona del puig de Massanella es presenta més imponent que mai. Més cap a la dreta nostra, segons el sentit de la pujada, apareixen els darrers espadats del puig de les Bassetes (1.212 m).
Continuam pujant i botam un pi mort que jeu damunt el camí. Aquesta és una bona fita a tenir en compte ja que pocs minuts després haurem de deixar el camí principal per anar a cercar l’evident coll que separa el puig de les Bassetes i el de Massanella, dit el coll de n’Argentó [5]. Ens hi dirigim per un senderó enfilant les fites. Finalment assolirem el peu del darrer ressalt que ens remuntarà a la carena summital. Per superar-lo podem triar diverses vies, totes amb grimpada fàcil.
Un cop a dalt, el nostre objectiu ens queda a l’esquerra, ja ben a prop. Ara bé, també es tracta del tram més costerut i esforçat. Per tal de fer-lo més falaguer, val la pena vorejar el penyal per la dreta, sense guanyar gaire altura. Un cop a l’altra banda —des d’on s’obté una primera vista del Raiguer fantàstica— pujam l’empinat pendís vora el caire, seguint les fites. Al cap d’uns deu o quinze minuts, assolirem una mena de replanet des d’on es contempla el coll de n’Argentó i el puig de les Bassetes, des d’aquí petit i discret. Després d’una darrera forta remuntada, assolirem l’extensa plana que precedeix el cim, coronada per una gran fita de pedres.
Avançam directes cap al cim, on trobarem alguns rotles de bivac. El puig de Massanella [6] és un dels cims amb més caràcter de tot Tramuntana. Possiblement sigui un dels massissos amb millor vistes de Mallorca, més que el puig Major. Vora el cim resta el famós avenc de Massanella, al qual —per raons òbvies— no ens hem d’acostar. La davallada la farem per les vies normals. Deiem "vies" perquè ambdues no presenten cap tipus de problemàtica de seguiment. Des del cim, tenen un primer tram comú fins a la fita col·locada pel Foment de Turisme. Si anam pel pla de la Neu, trobarem la casa de neu de Galilea [7], que l’amic Antoni Gorrias ben bé estudià ja fa uns anys; per l’altra, més directa i accidentada, passarem per la mítica font de l’Avenc [8], on ens espera una glopada de la mateixa saba del Massanella. Encara ens ve a la ment el record de quan la marjada de davant la font restava llisa i ben adreçada.
Com hem dit, ambdues baixades conflueixen en el camí mare, també vora una fita del Foment. Un cop al coll de la Línia [9], voltam a l’esquerra i baixam per la pista, fins trobar la desviació a la dreta que adreçarà un bon grapat de metres. Al final sortirem davant les cases de Coma-freda [10], de gran bellesa i austeritat. En sortir de la possessió, la mateixa pista ens durà fins al camí vell de Lluc, i d’aquí al coll de la Batalla, indret on finirem aquesta llarga i variada excursió típicament hivernal.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.