Ricardo Macías Picavea (1847-1899) fou un tènue krausista i encara més tènue republicà, però el seu tènue nom ha reaparegut associat a la polèmica (només per alguns) sobre si s’ha de mantenir un santcrist penjat damunt cada pissarra de cada aula de cada escola pública. Un jutge ha opinat que no (perquè ningú no hauria de sentir que "l’estat li és ideològicament més pròxim"), i s’ha muntat la de... sempre. N’hi ha prou amb una opinió per resumir el paisatge: Isabel Bazo, presidenta de la CECE, dient que "no entenc que una minoria pugui anar contra una majoria".

S’haurà de mirar algun llibre d’història, perquè això és justament el que passà amb temes com ara el racisme o l’esclavatge, la cremació de bruixes o l’art de Van Gogh... Ah, que seria de les minories si no fos perquè de tant en tant l’encerten! El cap de setmana també ha dut (a més de l’excés de tennis) la puntual reaparició d’Aznar, per dir que "no s’està en política ni per empatar ni per heretar". I això que a la informació sobre l’escola de Valladolid s’hi veia, a la vora del santcrist, un retrat dels reis, que no sabem si empaten però que sí s’apunten a heretar, i més que ningú.