Hi ha anècdotes que, per la seva transcendència, ens haurien de fer pensar. Dijous em vaig decidir a cercar un llibre exhaurit, amb la intenció d’adquirir-lo. Com podeu imaginar, l’oferta on-line és extraordinària, en aquest sentit, i, a més, us meravellau en comprovar que l’únic exemplar que trobau d’un llibre editat a Mallorca l’heu d’adquirir a Xile. Fins a aquí, tot normal. Cercava, per a més senyes, el llibre de Jaume Salvà sobre el cardenal Despuig. Però entre cerca i cerca em vaig encuriosir llegint allò que es deia del jerarca Despuig, a internet. Una de les pàgines que em cridà l’atenció, per motius obvis, va ser una Base de Dades de Legislació que reproduïa l’acord del plenari del Consell de Mallorca, de 5 de maig de 2005, sobre arxius familiars i, concretament sobre l’arxiu del marquès de la Torre. L’acta original de la sessió i la documentació devien esser en català, però per allò de facilitar-ne una informació més directa a l’usuari un servidor especialitzat reprodueix aquell document íntegrament i directa en castellà. El document en aquesta versió ha estat manipulat per un traductor computadora, sense cap intervenció posterior, se suposa. Com a conseqüència d’això hi podeu trobar noms tan afortunats com: "la familia Desmonte, Condes de Montenegro"; "el cardenal Desmonte"; "los Desmonte"; "Llorenç Desmonte y Sastre que morí sin sucesión"; o allò que va fer construir "casa Chacón (actualmente conocido como Sus Muchachas)", referint-se, com és obvi, a "ses Minyones". Com podeu imaginar, el nombre de vegades que apareix el llinatge "Desmonte" és nombrosíssim, però hi ha casos encara més flagrants com: "el obispo Lorenzo Desmonte y Algodonero (1706-1764)"; "Nicolás Desmonte y Algodonero"; o Martín Gil de Gainza, que va ser segons aquesta traducció "Ingeniero Cabeza de Artilleria de Mallorca". Parlam d’un document oficial que podeu consultar de rutina a www.noticias.juridicas.com sense gaires problemes i per afegitó es diu que al final: "Notas. Publicada en el Boletín Oficial de las Islas Baleares número 151, de 11 de octubre de 2005". Aquella traducció desafortunada va ser denunciada en diferents mitjans de comunicació, en diverses ocasions, ara fa aproximadament dos anys, però el document continua operatiu, transita impune, tergiversant la història i ningú hi pot fer res. Per ventura ningú no gosa a dir res davant un document de divulgació de fonts jurídiques. El més probable, però, és que dita anècdota és un símptoma més del menfotisme que ens caracteritza, ens domina i ens ho contamina tot. O, potser, podria sostenir-se l’existència d’un cert desconcert lingüístic en el camp jurídic. Per què no?