La hipocresia no té límits. N’hi ha que s’escabellen perquè una discoteca de València sorteja, tal com ja es fa a l’Argentina, una operació de cirurgia estètica entre els seus assistents. No he sentit cap protesta perquè en aquests locals la música té un volum malaltís, a les portes hi sol haver gent de poques manies amb infinit i discrecional poder, els menors eludeixen amb excessiva facilitat la prohibició d’accés a l’alcohol, aquest no sempre és de la qualitat recomanable i les drogues a la menuda circulen amb reconeguda facilitat. Però han sortit unes mames sobre un cartell i les piadoses ànimes s’escandalitzen. Unes mames que, per cert, s’anuncien a premsa i televisió com l’excelsa manera d’arribar a l’ideal i per recuperar la suposada autoestima perduda. Quins collons! Si les empreses dedicades al comerç de la xulla i de la silicona, a més de tenir departaments propis en les més excelses clíniques privades, cotitzen en borsa.

En la meva adolescència –i d’això ja fa un grapat d’anys– era comú rifar una moto en una sessió discotequera programada amb l’excusa de recaptar doblers per a un viatge d’estudis. Com passa amb la campanya que ara esvalota, l’empresa no n’obligava l’assistència, molts dels que hi anàvem hauríem tengut seriosos problemes a casa si ens hagués tocat la moto perquè no eren benvingudes per alguns pares i rifar-la no suposava atorgar carnets de conduir ni obligació d’usar-la. El problema d’ara no resideix en la possibilitat que el premi recaigui en un menor sinó que la societat sencera es declara menor i advoca l’autoritat del pare-estat per discernir què és bo i què no. Com a pare em preocupa més no saber fins on arribarà el meu fill o filla en la seva capacitat de dir no a segons quines substàncies impossibles de controlar des de l’autoritat de ca meva que un premi estúpid que em sent capaç de no acceptar si li tocàs. Si el premiat és major, tot i creure que el premi és intrínsecament estúpid, no record haver vist tanta prevenció quan eren els bancs i les caixes els que, també per fer negoci, frívolament oferien a joves hipoteques a 50 anys sobre sous obscenament minsos. L’estupidesa no té límit, com tampoc la hipocresia, però l’aplaudeixen segons qui la fa.•