Un profund orgull, aquest és el sentiment més sincer que sent després de veure a primera plana de tots els diaris la cúpula de la sala dels Drets Humans de l’ONU feta pel felanitxer, pel mallorquí Miquel Barceló.
En primer lloc per una qüestió d’identitat, després del discurs de Pau Casals de l’any 71 a la seu de les Nacions Unides, no s’havia sentit cap de discurs en català. Almanco cap que fos fet per un artista universal de la mida del violoncel·lista. En segon lloc per conveniència, la inspiració de Barceló amb les coves del Drac suposa un clar benefici, en clau de propaganda turística, per les nostres illes. Supera la que pugui fer Claudia Shiffer o el Rei; la bellesa és efímera i la història ens demostra que els règims monàrquics també; en canvi a Portocristo ja fa milers d’anys que gaudim la bellesa i majestuositat de les coves. Però, amb diferència, el que m’ha resultat més gratificant de tot ha estat l’aportació econòmica que ha fet l’Estat espanyol, 500.000 euros dels 20 milions que costa l’obra.
A la fi paguen qualque cosa a un mallorquí! I, mirau, tant m’és de quina partida econòmica surten els euros. Mentre l’Estat espanyol aporta el 0,5% del seu PIB a la solidaritat amb el tercer món, les Illes Balears aporten en concepte de solidaritat a la resta de l’Estat el 14% del seu PIB, això vol dir 3.190 milions que se’n van de les illes i no retornen en inversions. Si cal, que ens descomptin els 500.000 euros de la cúpula. Ara ens deuran doncs; 3.189,5 milions. Els diputats del PP deien que amb els doblers de la cúpula de Barceló es podien comprar 20 dispensaris mòbils per Haití. Idò amb els doblers que s’enduen de les Illes en un sol any es poden construir gairebé 50 hospitals de referència a les Balears o promocionar 6.359 cúpules d’en Barceló, pagades íntegrament ens en tocarien 3 per cada poble. Així doncs podem estar orgullosos del nostre conciutadà i sense remordiments ja que els illencs som hipersolidaris.
Si qualcú dubte amb quina potència Barceló ha reivindicat el lloc d’on és, podem tornar a l’acte inaugural. La traductora no va poder traduir les paraules en català de Barceló davant Ban Ki-moon; perquè no en sabia. Però això, el fet de parlar en Català no passa per alt a Jiménez Losantos que definí aquests dies el Felanitxer com a "caganer psicodèlic". És a dir que el tractà com un català perquè el sentí parlar català. És com quan feren Honoris Causa de la UIB a Miquel Barceló. A l’acte, es veu que fan sembrar un arbre i demanaren a l’artista que per què havia triat sembrar un garrover, ell contestà: "perquè fa garroves".
President d'Esquerra de les Illes Balears
