algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 18°
21°

1939: Una repressió sistemàtica

Mentre la justícia espanyola es nega fins i tot a permetre l’exhumació de les víctimes de la brutal repressió franquista, he pogut consultar un llibre que posa en relleu l’enorme abast i el caràcter meticulós de la persecució dels enemics del règim cap al final de la guerra i una vegada superades les onades repressores més sagnants i indiscriminades. Es tracta d’una acurada edició de La Ley de responsabilidades políticas, del 1939, comentada i ampliada amb un apèndix que contenia les "disposiciones legales y formularias más en uso".

L’autor dels aclariments i les addendes era Máximo Cajal, membre de l’Il·lustre Colegi d’Advocats de Madrid, que volia fer una "glosa jurídica del desarrollo procesal del contenido" de la llei perquè era una "labor patriótica". Aquest llibre, de 352 pàgines, sembla una mena de manual del perfecte inquisidor i fou editat a Sant Sebastià el març del 1939. La Llei de Responsabilitats Polítiques havia estat promulgada poc abans pel dictador Franco, en concret el 9 de febrer d’aquell mateix any, i era un recull ordenat i ampliat de tota la legislació repressora que havia anat elaborant el Govern autoanomenat "nacional" de Burgos.

L’objectiu bàsic era castigar sense contemplacions tots els que "contribuyeron con actos u omisiones graves a forjar la subversión roja, a mantenerla viva durante más de dos años y a entorpecer el triunfo, providencial e históricamente ineludible de Movimiento Nacional", i fins aleshores no havien estat molestats o havien rebut un tracte massa indulgent. Es detallava molt qui eren els "culpables" a reprimir i es fixava la data del primer d’octubre del 1934 com a fita inicial a partir de la qual s’havia d’exigir responsabilitats per "crear o agravar la subversión de todo orden de que se hizo víctima a España".

Amb l’excusa dels danys materials causats a la pàtria i les necessitats de la reconstrucció, l’article 10 indicava que "en toda condena se impondrá, necesariamente, sanción económica", que podia esser compatible amb els altres dos grans grups de sancions previstes per aquesta Llei, la inhabilitació i la limitació de llibertat de residència (estranyament, deportació a les colònies africanes, confinament, desterrament). No hi ha dubte que amb les sancions econòmiques es pretenia evitar qualsevol mena de futura resistència i resulta interessant el comentari de Cajal que, pel que fa a les sancions econòmiques, "atenderá el Tribunal a la solvencia económica del inculpado, a su posición social y a las cargas legítimas que deba sostener".

La pena d’estranyament implicava l’expulsió, definitiva o temporal, d’Espanya, i la de confinament consistia en el trasllat dels sentenciats a un poble o ciutat de les Illes Balears o Canàries, en el qual romandrien en llibertat vigilada. El procés contra els enemics del nou règim podia començar per sentència dictada per la jurisdicció militar, per iniciativa de les autoritats civils o militars o per denúncia escrita i signada per qualsevol particular. De fet, en un apèndix del llibre que comentam, i significativament, com a formulari número 1, trobam el text quasi sencer d’una denúncia en la qual només cal afegir el nom i domicili de la víctima. Curiosament, fins i tot hi figura el presumpte delicte, sens dubte a mode d’exemple, haver estat "apoderado del Partido Nacionalista Vasco en las elecciones de 16 de febrero de 1936".

El caràcter implacable de la repressió franquista es posa en relleu en l’article 15, que en contra del que és habitual en el dret penal, fixa que la mort no extingeix la responsabilitat del culpable (en aquest cas, víctima de la repressió franquista), ja que si aquest mor abans, durant o després de la tramitació de l’expedient, seran els hereus els que hauran de pagar les sancions econòmiques. Era una manera ben cruel de castigar també els fills dels republicans.

Per aplicar aquesta legislació es crearen Tribunals Especials de Responsabilitats Polítiques a totes les províncies i, precisament, l’exemplar que comentam du el segell del "Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas de Palma de Mallorca". Aquests tribunals havien d’incoar els expedients prevists per la nova Llei però també els que es trobassin en fase de tramitació iniciats per les Comissions Provincials de Confiscacions de Béns, que s’havien de dissoldre en un termini màxim de tres mesos. Josep Massot i Muntaner ha indicat que el Tribunal de Palma es va constituir el juliol del 1939 i que va suposar l’inici d’una "darrera etapa repressiva que ocasionarà maldecaps a centenars de persones i que donà lloc a confiscacions de béns, a multes i a inhabilitacions per a càrrecs públics, civils i professionals, entre d’altres".

Així mateix, gràcies als treballs de Miquel Duran, que ha estudiat els processos de confiscació de béns de Son Servera, Llubí i Muro, sabem que aquest tribunal era presidit pel comandant d’infanteria Eduardo García Serena (amb el també comandant Guillem Cirerol Thomàs com a suplent) i n’eren vocals el magistrat Enrique Fernández Àlvarez, com a representant de la carrera judicial, i el misser Antonio de Bonilla Mir, com a membre de FET i de les JONS. La propera setmana en veurem alguns casos concrets que resultaren especialment complicats per aquest autèntic "tribunal" de la venjança.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per A.M.G., fa mes de 13 anys
Quan els botxins s'estan apoderant de les paraules ens calen articles com aquest per posar les coses al seu lloc. Un espés silenci impedeix normalment denunciar encara avui el terror practicat pels franquistes, i de l'oblit del terror espanyol anterior a la dictadura del Franco solament se'n salva el moviment obrer i els partits d'esquerra espanyola i encara gràcies. De la repressió contra les llengues no castellanes i del sotmetiment de les poblacions de les nacions no castellanes i per tant en procés d'assimilació en nom d'Espanya ningú en diu res: és un silenci sorollós que ens dona la mesura dels resultats del terror encara viu avui.
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente