algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
15°

La culpa és teva, malànima!

Pocs dies després que es fes pública la sentència –disset anys de presó– per als dos adolescents barcelonins que durant una nit de disbauxa varen cremar viva dins un caixer automàtic la indigent Rosario Endrinal, s’ha sabut també que el músic Bertrand Cantat, el líder de la banda Noir Désir que fa quatre anys fou condemnat per la mort de la seva famosa companya sentimental, l’actriu Marie Trintignant, ha pogut sortir ja de la presó.

Ambdós casos no tenen quasi res en comú. Els dos adolescents que van cremar la indigent superaven de poc la majoria d’edat, eren de bona família i el seu crim va ser la conseqüència d’una frivolitat moral prepotent i repugnant. Cantat, per la seva part, era un dels músics més populars de França, un ídol de masses i una mena de messies contestatari, especialista a denunciar i criticar les injustícies del sistema capitalista. El crim que va cometre fou un exemple típic de violència de gènere. La seva estimada va rebre un missatge al mòbil de part del seu exmarit, Cantat casualment va llegir-lo i es va engelosir, començaren a barallar-se, s’insultaren, la discussió va anar pujant de to i, finalment, ell la va destrossar a cops.

Tot i les diferències evidents, però, un cas i un altre coincideixen en el fet que tant els assassins adolescents del caixer com l’assassí musical masclista han justificat els seus actes dient que, en última instància, ells no sabien que el que estaven fent acabaria tenint aquelles conseqüències. L’excusa dels jovenets piròmans és que ells, simplement, volien treure diners del caixer, i que la dona feia pudor i pretengueren treure-la fora. Per això l’agrediren, la ruixaren amb dissolvent i li tiraren la burilla encesa d’un cigarret. L’excusa de Cantat és més convencionalment bohèmia. Es veu que el tipus anava begut i drogat i per tant no sabia el que es feia. Això és almenys el que ell diu... Sigui com sigui, tant en un cas com en l’altre la idea és que els assassins no eren responsables dels seus actes.

La cosa no tendria especial importància si aquest argument hagués estat emprat només pels respectius advocats defensors, que cobren per salvar la pell dels seus clients encara que, a aquests, se’ls vegin d’una hora lluny les banyes i la cua. El problema és que l’argument que eximeix de les seves responsabilitats a certs malfactors és força freqüent en el nostre món. Quan es produí el crim del caixer, no van ser pocs els suposats experts que varen aparèixer als mitjans de comunicació teoritzant sobre la crisi de valors de la nostra societat o sobre l’oci banal que constitueix els nostres adolescents. Tampoc no varen ser escassos els experts que, en conèixer-se la notícia de la mort de Trintignant, parlaren de la cara fosca de l’èxit i de les turbulències de la fama.

La conclusió final era, en el primer cas, que els dos adolescents eren un producte pervers d’una societat defectuosa o malalta. I, en el segon cas, que el gest violent de Cantat era causat per les circumstàncies extraordinàries de la seva condició estel·lar. Per molt que ho intenti, no puc imaginar un diagnòstic més masoquista, més esbiaixat, més contraproduent. Ni els dos adolescents de bona família ni el músic culte i compromès no són màquines malforjades per la societat o teledirigides per l’ambient. Tot el contrari. Mai en tota la història de la humanitat els individus no havien estat tan lliures –com ho són en la nostra època i en la nostra societat– de fer el que volen o el que creuen que toca. Per això els que cometen un tort l’han d’assumir i l’han de pagar. No s’hi valen les excuses. La llibertat és una feina inacabable i molt dura.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per jac, fa mes de 15 anys
I tant que ho és, de dura. Però a part de tancar gent a la presó, per privar-los-en, no trobau que s´ho paga reflexionar una mica sobre la gènesi del fet? Més que res per mirar de prendre mesures per evitar que es repeteixi gaire sovint.
Valoració:0menosmas
Per joan, fa mes de 15 anys
"La llibertat es una feina inacabable i molt dura"
Excelent reflexió. Gràcies.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente