algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.74°
15°

La insularitat a les Balears: un tractament injust

Duim anys parlant de la insularitat i de com aquesta afecta l’economia balear. Així i tot, malgrat la Llei de Règim Especial de les Illes Balears de 1998 i de la reforma de l’Estatut del 2007, seguim sense un tractament palpable d’aquest factor econòmic discriminatori i, per tant, anticonstitucional. En un context de globalització econòmica com el que estam vivint, la reducció de competitivitat per a les empreses que implica el manteniment d’aquesta situació agreuja la crisi de moltes activitats productives.

Pel que fa a les activitats primàries, a partir dels anys noranta s’accelerà una situació molt més depressiva que a la resta de l’Estat. La caiguda de l’activitat es va notar en les produccions vegetals i, d’una manera més greu, en les ramaderes. Com a conseqüència d’això, i del fet que les subvencions estatals i europees sovint ens han passat de llis, avui la renda agrària balear se situa per davall la mitjana estatal. Amb un fort descens en els darrers anys. Les Balears formen part del grup de comunitats on l’agricultura expressa una major decadència (amb les de la cornisa Cantàbrica i Madrid).

L’estudi sobre els costos de la insularitat que va fer la UIB el 2006, per encàrrec de la Conselleria d’Agricultura, és molt interessant. Segons Eugeni Aguiló, Catalina Borràs i Francesc Sastre, la condició insular i la mida reduïda de les explotacions (el sòl agrari és caríssim i fora de l’abast dels pagesos) duen a uns majors costos de producció, a la pèrdua dels propis mercats i a una progressiva debilitat que confina les activitats primàries en un lloc testimonial. En aquest escenari, els elevats costos del transport tenen un paper decisiu en la pèrdua progressiva de competitivitat de les empreses. I a les Balears aproximadament el 80% de les despeses necessàries per a la producció agrària provenen de l’exterior. L’elevat preu del transport és el resultant de la conjunció de tres factors: l’aïllament que provoca la mar, les dimensions reduïdes del mercat i l’existència de monopolis en el transport. El sobrecost del carburant utilitzat per a la maquinària agrícola és també elevat, i el pes d’aquest imput sobre els costos d’explotació és del 10 %.

Un altre sobrecost que constata la UIB és el derivat de l’existència de monopolis en la distribució interior dels productes necessaris per a la producció agrària. Aquests provoquen una tendència a l’encariment artificial dels preus de venda al productor. Un exemple són els pinsos, amb un sobrecost estimat, respecte a la mitjana estatal, del 20%, i que en la ramaderia representen el 70% dels costos de producció.

Les entrades de productes intermedis relacionats amb l’activitat agrària representen 175.000 tones anuals en els ports de Balears i les sortides, 14.500 tones. Els productes finals agraris descarregats són 402.761 tones i els carregats sols són 31.957 tones. Aquestes dades posen en relleu el caràcter d’engolidor del mercat balear, totalment dependent de l’exterior, amb entrades massives de productes que inunden els mercats quan hi ha excedents en els llocs d’origen.

Algunes illes europees han aconseguit avantatges fiscals per contrarestar els efectes nocius de la insularitat. Les Balears no s’han vist beneficiades per polítiques estatals semblants i, en conseqüència, els problemes s’han anat fent de cada vegada més greus. Ara, quan la crisi econòmica demana actuacions, per ventura seria l’hora d’analitzar com pal·liar aquesta situació injusta.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.