nubes dispersas
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
23°

Pobles que ja no ho són

Si sabem distingir entre poble i nucli urbà, possiblement no acabarem d’explicar-nos la indiferència general que acompanya la transformació dels nostres pobles en simples nuclis urbans. Però aquesta indiferència és certa i constitueix la raó necessària perquè l’atmosfera dels pobles deixi pas a unes formes de vida que li són letals. I tot, enmig d’una indolència de gent que encara no ha comprès que la vida moderna ens roba el futur a grapades.

La primera qüestió, diríeu, rau en la definició de poble, és a dir, a destriar les característiques que fan, d’un nucli urbà, un espai de convivència solidària i no de simple cohabitació. Són moltes, i tant podríem identificar-les per les causes com pels efectes. Si optam pels efectes, és clar que n’hauríem de triar aquell o aquells que marquen el punt d’inflexió, la definitiva desaparició del poble i el seu ingrés en la vulgaritat hostil del nucli urbà modern.

A parer de servidor, es pot abandonar tota esperança de restaurar la qualitat de poble en el moment en què els al·lots, els nins i les nines ja no tenen llibertat per entrar i sortir de ca seva: per jugar al carrer amb els veïnats o per ajuntar-se amb colles més nombroses a la plaça sense l’acompanyament vigilant dels pares. En la història dels pobles, aquest moment és decisiu, per més que el seu dramatisme tengui quelcom d’invisible o silenciós. Aquest moment marca la seva fi com a poble, que, sense accedir a l’estatus de ciutat, es converteix en un territori amb gent que no presenta ni els avantatges del poble ni els de l’urbs, però sí els inconvenients d’un i l’altre.

Quants de nuclis urbans mallorquins estan en aquesta situació? Molts més dels que diríem en una resposta espontània. La realitat evoluciona –habitualment, cap al caos– molt més ràpidament que no la percepció que ens en formam. En aquests darrers anys, molts dels nostres topònims han perdut la seva categoria de pobles: nins i nines no surten de casa sense permís i/o sense la companyia dels majors, no juguen amb els veïnats al carrer, no se’n van com si res a la plaça. Carrers i places són preses de la barbàrie motoritzada; i altres factors d’inseguretat han crescut per moltes raons, entre elles les derivades de la manca de canals d’integració per a les allaus migratòries.

En els darrers temps, molts pocs batles han governat els seus municipis amb la mirada posada en la conservació d’aquesta insubstituïble qualitat de vida que consisteix a ser poble. La majoria ha deixat créixer els problemes –notòriament la barbàrie motoritzada– de manera que s’han tornat pràcticament insolubles si hom no està disposat a pagar un preu polític –en popularitat.

La majoria ha optat pel creixement sense horitzó. Aquests nuclis urbans que antany foren pobles i que ara són uns generadors infatigables de problemes i de crispació deuen als mals batles la desgràcia que els nins i les nines siguin privats d’uns espais i d’unes formes de relació als quals tenien dret: o així ens ho pareix, almenys, als que, de nins, podíem trescar per tot el terme i de majors hem vist com tants de batles no protegien la infantesa en els seus pobles. Hauran estat, són, uns mals batles.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per jac, fa mes de 13 anys
Som nascut a un ex-poble, visc a Ciutat, i faig feina a un poble. I m´ha emocionat el vostre article d´avui. Gràcies-
Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente