Tots som Obama

Ho sabem, però necessitam dipositar esperances, bolcar les il·lusions en un referent. Moltes vegades de la mateixa impotència, com a ésser individuals, neixen els símbols. I els símbols guarden totes les expectatives ideals... mentre no ens fallin. Aixuixí els tenim dalt, aixuxí els tallam el coll. Llegia un article del company i mestre Damià Quetglas, referint-se a la victòria de l’afroamericà. Deixar a Obama esser persona fins que dia 20 de gener passi a ser president dels Estats Units.

Perquè després durà el timó d’una potència amb un passat i un present i els viratges aniran al ritme que les circumstàncies demandin. I que després de cada decisió presa en vendrà una altra, conseqüència de l’anterior. Difícil papereta política, però és la seva, la d’Obama, com és la de Zapatero o Antich, o la de qualsevol batle de qualsevol poble nostre. Com és la nostra papereta de cada dia ser un poc Obama i repetir-nos "yes I will can", podré, ho aconseguiré.

Mentre no arribi el dia oficial de la presidència d’Estats Units, ell continuarà essent la il·lusió, el "Salvador". Després, malgrat ja haver fet història, començarà el paper real com un altre polític. Mentrestant, encara creiem amb la mirada neta i transparent d’un home que ens dóna confiança en la creença d’un món millor. In memoriam de Miquel Martí i Pol: "Que tot està per fer i tot és possible".