No ho tenia senzill el magistrat Antoni Capó a l’hora de decidir el futur del diputat Bartomeu Vicens. Des de l’altura de la seva responsabilitat, sap que empresonar un membre del poder legislatiu és entrar de ple en la divisió de poders. Els humans inventaren fa segles aquesta divisió per tal de repartir el poder i atorgar garanties suficients a cada un dels seus pilars. Així s’evitava la temptació i els riscs de les dictadures. D’aquí l’aforament que gaudeixen els legisladors. Empresonar un aforat és influir de manera molt intensa en el desenvolupament democràtic. Totes les decisions han de ser prudents.

Capó ha estat sever amb Vicens amb la fiança que li ha imposat, però si hagués acceptat la petició de la Fiscalia deixava la Cambra balear més que tocada i crearia un antecendent que en el futur, en altres legislatures, podria tenir conseqüències catastròfiques. Es podrà estar d’acord o no amb Capó després d’haver examinat amb atenció el sumari, però allò segur és que després d’aquesta actuació tècnica, freda i professional, el poder judicial no ha cruiat el poder legislatiu, com sí que el pogué cruiar la petició del president de l’Executiu, Francesc Antich, quan demanà la dimissió de Vicens. Una cosa és la brega partidista i una altra les lesions entre els poders de l’Estat. Això sí que és perillós.