Intervenció (I)
No pot descartar-se que, finalment, el Reial Mallorca sigui intervingut judicialment. Grande ho intenta evitar a totes passades, però els administradors judicials –Jorge Sainz de Baranda, Salvador Fornés i Raimundo Zaforteza–, en funció dels esdeveniments, estudiaran sol·licitar al jutge Víctor Fernández la intervenció de la Societat Anònima Esportiva. Seria un desastre. I gros!
Intervenció (II)
Tampoc no pot descartar-se que els administradors judicials –ja ho insinuen a l’informe presentat– demanin la intervenció de la societat Novapedro. Grande, com en el cas del Mallorca, també ho intenta evitar, però...
Societat sana
Una societat que és capaç de riure’s de si mateixa disposa de bona salut. Dit això, no puc deixar de felicitar el grup d’aficionats que disfrassats de moros exhibiren una pancarta amb signes que simulaven ser de l’alfabet àrab i la traducció al castellà (Se compra equipo de fumbol). Es tracta d’una mostra de bon humor i, a la vegada, una durísima crítica a la situació actual del Mallorca. I és que l’afició està ja absolutament cansada i decebuda amb el llarg procés de venda. És ben preocupant, en tot cas, comprovar com són molts els que consideren que seria millor per a l’entitat que Davidson no compràs. Certament, no m’estranya gens que el llanterner desperti recels. Ho entenc.
Ser un club
No puc estar més d’acord amb l’article que escrivia dilluns en aquestes mateixes pàgines Pere Muñoz. M’han de permetre que en reprodueixi uns trossets: "Sens dubte, l’Athletic és un club que fa enveja. Un club que no és valorat només per la seva classificació o pels seus resultats, és valorat per una línia clara, per una història, per un projecte consolidat, per un funcionament seriós... El Mallorca podria haver guanyat el partit, però ni té projecte ni coneix d’incardinació social ni sap on va ni és capaç de dir on serà d’aquí a uns anys...".
En aquest sentit, m’han de permetre que els digui que la situació s’ha deteriorat molt en els darrers mesos. El llarg procés de venda de la Societat Anònima Esportiva ha contribuït, i molt, a que l’actual situació sigui esperpèntica. Dit això, i amb tots els defectes que té la gestió encapçalada per Vicenç Grande, és just assenyalar que l’encara president ha fet un important esforç personal per arrelar el club a la nostra societat. Ara bé, també és cert que només la feina ben feta dóna fruits. La mal feta és, senzillament, inútil.
Assistència
Vos he parlat en mil-i-una oportunitats de les múltiples raons que fan que mantingui una profunda desconfiança cap a Paul Davidson. Diumenge passat, una vegada més, vaig pensar com era possible que Paul Davidson no fos present a Son Moix. Si realment fa comptes comprar el Mallorca, si té interès pel club, és molt estrany que no acudeixi més sovint a veure com juga l’equip. Les seves absències són inexplicables. Per cert, cada dia és més preocupant la baixa assistència d’aficionats a Son Moix.
Diumenge passat, poc més d’11.000 incondicionals acudiren a l’estadi, tot i que el rival era l’Athletic de Bilbao. El fet d’augmentar l’afluència de seguidors és ben complicat, però els responsables de la planta noble han de ser conscients que perdre incondicionals és molt senzill.
La Copa
IB3 Televisió ofereix el partit. Tinc una enorma curiositat per saber quants aficionats acudiran avui vespre a presenciar el duel de Copa entre Mallorca i Màlaga.
Un deute
L’arquitecte Pere Martínez Pica és l’autor del projecte d’ampliació de la Ciutat Esportiva de Son Bibiloni. Idò bè, l’esmentat professional figura també a la llista de creditors de Binipuntiró. L’empresa de Grande li deu 20.344,44. Curiós? En tornarem a parlar. Poden estar segurs.
Cursach (I)
Diumenge passat es pogué veure Bartomeu Cursach a l’Estadi Balear. El primer equip blanc-i-blau jugava fora, però la presència de Cursach no passà gens desapercebuda. Anà a veure el partit del primer equip juvenil de l’Atlètic Balears, on sembla que juga un futbolista que ben aviat serà prou conegut per a tots. Per cert, Cursach es va seure devora l’amic Paco Soler que, com tots vostès saben, treballa per Inverfutbol. Es tracta de l’empresa que posà en marxa temps enrere Cursach, amb Pep Bonet, per entrar en el món de la intermediació futbolística.
Cursach (II)
Bartomeu Cursach és mallorquinista de tota la vida. De sempre. Sense emperons. Així, no és estrany que Cursach mediti la possibilitat de retornar a l’accionariat del Reial Mallorca. Té les dues condicions fonamentals i imprescindibles per convertir-se en l’accionista de referència de l’entitat. Estima el club i té doblers gastadors. Poden estar ben segurs que Cursach, si es decidís a fer una passa endavant no es trobaria sol. Els seus amics Miquel Contestí i Xavier Cabotà no fallarien a la cridada de Cursach. De fet, segur que recorden que el propietari de Mega Sport ja fou directiu de Contestí anys enrere. Respecte a Cabotà, sempre he defensat que tard o d’hora serà el president del Mallorca. Però aquesta possibilitat, avui per avui, és inviable. L’enemistat entre Cursach i Grande fa ara impossible la venda. Però en un futur...
