algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
21°

Internet i la campanya presidencial

Segons els experts, una de les claus de les passades eleccions presidencials americanes va ser la gran mobilització popular. No deixa de ser una paradoxa dels nostres temps el fet que les opcions de progrés –reals o no– necessitin de l’afluència massiva a les urnes, i això val tant aquí com allà. Les opcions conservadores acostumen a guanyar gràcies a la indolència o manca d’il·lusió de les capes més populars, un fet que hauria de fer reflexionar a la classe política, tot sovint incapaç d’articular la il·lusió col·lectiva, per dures que puguin ser les circumstàncies reals.

Cada vegada són més els casos d’estudi que involucren les potencialitats de les tecnologies digitals per aconseguir aquesta mobilització, basada o no en la il·lusió. En aquest sentit, cal recordar el paper que van jugar els mòbils a les eleccions espanyoles del 2003, encara que no es tractava pròpiament de contagiar il·lusió, ans el contrari, es tractava de contagiar la indignació que havia congriat la barroera manipulació informativa, per part del Govern, de la tragèdia de l’onze de març.

Tot indica que l’equip d’Obama, a més de tenir un missatge que il·lusionava, va ser capaç de fer servir les tecnologies digitals per tal d’aconseguir la mobilització necessària per arribar a guanyar les eleccions. Les possibilitats que tenen les xarxes socials, com Facebook, han estat hàbilment emprades per estendre el missatge del guanyador en una campanya boca-orella que involucrava fins l’últim partidari seu. Aquells que volien, trobaven a la seva disposició utilitats que, amb un sol clic, permetien enviar a tots els seus contactes missatges relatius al projecte d’Obama, vídeos de YouTube inclosos.

Les tecnologies digitals també han estat emprades per a recaptar fons per a pagar les despeses de la companya. Així, per exemple, internet ha estat clau per poder aplicar el que s’anomenen estratègies basades en el Long Tail, una cosa com ara "la gran cua" i que, pam endavant pam enrere, s’empra per descriure el nou model de negoci –emprat per Amazon, per exemple– de vendre un nombre molt gran d’articles diferents en petites quantitats, en lloc de vendre pocs articles a molts de clients, és a dir, el que seria el model tradicional de consum de masses. Obama ha rebut importants aportacions a la seva campanya, a partir de petites aportacions –a partir de cinc dòlars– fetes per milions de simpatitzants, cadascú d’acord amb les seves possibilitats. Està clar que és molt més convenient rebre aquestes aportacions que les habituals contribucions milionàries de pocs contribuents, per mor dels interessos involucrats i de les dependències que genera.

Però no tot ha estat fer doblers, els estrategs d’Obama també han emprat internet de forma molt efectiva per combatre les intoxicacions informatives dels seus adversaris, de tal manera que, cada vegada que en començava a circular una, al corresponent web de la campanya, hi apareixia la documentació escaient per rebatre-la, acompanyada d’una petita utilitat que permetia enviar-la a qui fos amb un sol clic. Així, per exemple, quan va començar a córrer l’espècie que Obama no havia nascut als Estats Units –condició sine qua non per poder optar a la presidència– a aquest web hi van posar un certificat de naixement, amb les explicacions escaients i la corresponent utilitat d’enviament.

Accions similars varen servir per facilitar que els seguidors d’Obama poguessin incitar els seus coneguts –via missatges al mòbil– a anar a votar el candidat demòcrata i, a més, estendre als coneguts d’aquests coneguts la mateixa actuació. Vaja!, el que aquí en diem "Passa’l". Tanmateix, cal dir que per poder contagiar il·lusió cal tenir-la: les tecnologies digitals només serveixen per a contagiar-la.

De l’altre costat, del republicà, també van fer servir les tecnologies digitals, encara que, pel que sembla no d’una forma tan efectiva, possiblement perquè el missatge a transmetre estava mancat de la il·lusió necessària per a poder ser contagiada. Com a anècdota il·lustrativa, resulta que el mateix dia de les eleccions, quan van començar les llargues cues –les de debò, no les de la teoria de negocis– que van haver de fer en alguns indrets els votants, a Florida, Nou Mèxic i Missouri van escampar milers de missatges de mòbil dirigits als suposats votants d’Obama en els quals es deia que, ateses les cues, s’havien allargat els terminis de votació i que podien votar l’endemà. Una maniobra barroera que no va aconseguir enganyar ningú. I és que en tant que les tecnologies digitals són el motor per a l’aparició de les anomenades multituds intel·ligents, l’estupidesa col·lectiva està molt més arrapada als mitjans tradicionals.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Llorenç Valverde, fa mes de 13 anys
Gràcies, Joan.

Valoració:0menosmas
Per Joan, fa mes de 13 anys
Perfecte s'article, només aclarir que ses famoses eleccions post-atemptats de Madrid foren el 2004 i no el 2003
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente