Dimecres el nostre petit univers va canviar, o com a mínim això és el que ens han venut. Un demòcrata de raça negra ha aconseguit presidir el món i això amb l’enorme pes dels segles de tradició racista és tota una fita. I encara que a Europa molts són conscients que el candidat demòcrata era el mal menor, la victòria d’Obama ens ha fet sentir-nos feliços i, sobretot, una mica més segurs.
Que el poble nord-americà hagi estat capaç de despatxar la caverna republicana de pistolers ens omple d’esperança i, fins i tot, es pot intuir una possible reconciliació... Amb el president Obama serà difícil ser antiianqui. Els Estats Units són ara un poble amic que intenta sortir d’una crisi i per aquesta difícil travessia ha apostat per un mica de moderació i esperança. La globalització ha fet que les eleccions nord-americanes les visquéssim com a nostres. Programacions especials, tertúlies, documentals i debats, tant a televisions nacionals com a públiques, ens han mostrat la vida i miracles del jove candidat que ha complert el "gran somni americà". Una expressió maca que escenifica la possibilitat d’ascens social per a qualsevol persona independentment de la seva procedència.
I mentre els americans veuen com els seus somnis es compleixen, aquí som molt conscients que aquest somni no és el nostre. Noltros no el podem tenir perquè vivim en un país on únicament arriben a les universitats els que tenen possibilitats econòmiques. Els nostres joves mallorquins que tenguin la valentia de cursar estudis universitaris segurament no podran triar ni la universitat que vulguin ni tendran opció a una beca digna, perquè no n’hi ha. No, els nostres joves han de passar per una selectivitat demencial, d’aquestes que abaixen la nota mitjana, i després jugar una mica a la loteria.
Les possibilitats són poques quan no es tenen doblers, una carrera a la UIB i que sigui pública, és a dir, ni parlar-ne de "ca ses monges". Quan a casa es pot mantenir una despesa mitjana de 1000 euros mensuals per estudiar fora, les perspectives s’amplien... El problema ja és tenir una bona nota i ser capaç d’entrar en el club dels que tenen dret a tenir un somni. Perquè aquí en la nostra jove democràcia somiar encara té un preu.
