En català, és clar

Jo diria als qui venen a les Illes per viure-hi o treballar-hi i que no saben parlar català: no cal saber-lo parlar perfectament, com la llengüa materna. Ara bé: Per educació, amor al lloc on et trobes treballant, estudiant o vivint, per benefici propi és necessari, al menys, defensar-te entenent-lo. I atrevir-se sense por a parlar-lo. Veuràs com les persones del lloc t'ho agrairàn.

L'apreciat, malauradament desaparescut (i desgraciadament oblidat per molts) filòleg Francesc de Borja Moll, se referia al català com "La llengua de les Balears". I per mi, tenia raó. Amb això vull dir, que la nostra llengua és el català, i tothom que visqui a Balears té la OBLIGACIO de conèixer-la. Ara bé, amb això no pretenc demonitzar el castellà. N'estic ben satisfet de conèixer perfectament l'idioma castellà (per contentar a uns, podriem dir que és una altra llengua de l'estat espanyol. I per contentar a altres, podriem dir que és una llengua estrangera, que mai està de més tenir coneixements de diverses llengües), i tant de bo tengués el mateix nivell en francès o en anglès. Això sí, és intolerable que a ca teva te sentis discriminat per xerrar en la teva pròpia llengua. A què espera el nostre Govern per prohibir que les rotulacions i publicitats de qualques establiments estiguin només en alemany o un altre idioma estranger?

I qui em garanteix el meu dret com a ciutadà a expressar-me lliurament en català? Perquè segons a on vas encara et miren en mala cara si els parles amb català, si no et diuen que no t'entenen

Molts polítics, nats a les Illes, no aprovarien el nivell B de català. Només si se'ls hi exigís per continuar en el càrreg. Es trist.

Un llicenciat en medicina a l'Estat espanyol, per trobar treball a Txèquia, Findlàndia, Lituània, o a Andorra malament si no parla el txec, el finés, el lituà o bé el català. Molts diràn que es tracta d'Estats, però avui no n'hi ha cap de sobirà, tots formen un teixit únic, complexe, constituït per persones i entitats econòmiques. No val l'argument que les Illes no són un Estat.

No sé quina capacitat intel·lectual tenen, però el que és clar és que aquesta gent es manifestarà pel reconeixement del DRET A IGNORAR, que és la negació del DEURE DE CONÈIXER. Aquest suposat dret, respecte del català aquí, no existeix.

Ja basta. Estam cansats d'aquesta qüestió que cada dia el PP treu al carrer com a únic punt del seu programa electoral. Els únics drets que protegeix són els dels castellans (i des de quan els Països catalans han estat CAstella?). Els metges i infermeres com qualsevol persona que treballa per un ens públic a Balears s'ha de sotmetre a la llei, tant a l'hora de cobrar (bé que feren vagues per que els augmentassin el preu de les hores extres 1 euro), com quan ha de donar els seus serveis. O sigui cobrar Sí, donar res. És indignant. Què passa que no tenen capacitat intelectual? No ho crec.

Ho dic malament: són els espanyols els qui estan obligats a conèixer l'espanyol. Nosaltres no. Nosaltres l'única llengua que estam obligats a conèixer és la d'aquí, el català.

No pareix vera l'assetjament que hem d'haver d'aguantar. Quin morro. Com se pot pretendre oferir un servei públic fora fer servir la llengua nacional del territori? Però què punyetes és això? Els territoris ocupats de Gaza i Cisjordània? Polònia sota el Tercer Reich? L'article de la constitució espanyola que ens obliga a conèixer el castellà cal desobeir-lo. Aquí, en català. I s'ha acabat.

Fa molta vessa, com a metge i com a mallorquí, haver-se de manifestar per qüestions de dignitat tan bàsiques com la que motiva la concentració d´aquest divendres. Per molt que molts intentem viure amb la màxima normalitat lingüística possible, tant a la feina com al carrer, sovint és difícil obviar la trista realitat que representen col.lectius (tan minoritaris com cridaners) profundament antimallorquins. Vencem doncs la peresa i la indiferència de la que de vegades feim gala, i anem a fer pinya i festa dia 7 a les 19h davant el Consolat de Mar!