Un any més Mallorca es bolcà ahir en l’assistència als cementeris en record dels éssers estimats. Passen les generacions, passen les modes, però aquesta tradició es manté intacta. És la prova més clara que la pervivència de la memòria dels que ja no hi són pesa molt dins la consciència dels vius. Per molts és una celebració amb un fort contingut religiós; per altres, és un homenatge als que ja no hi són sense cap altre tipus d’afegitons. També les ferides sense tancar s’evidencien en un dia com ahir. Al cementeri de Manacor, per exemple, els llocs on foren enterrats els republicans represaliats durant la Guerra Civil s’ompliren de rams, de policromia i d’aroma, de convicció dels que donaren la seva vida per la llibertat i que es mantindran vius dins la memòria fins i tot dels que no els varen conèixer, però que n’han seguit l’exemple de compromís amb la societat. I en un sentit ampli, la pervivència de la memòria de tots els difunts dignifica els que continuam drets.
