algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 25°
30°

El camí correcte

En el darrer any, el Partit Popular ha crescut en quasi mil afiliats. De manera que els fets demostren que el camí emprès és el correcte. La convicció que les coses van bé i milloren han retornat l’optimisme a Madame Rosa. Tanmateix, encara no ha acabat d’assaborir el creixement de militància que han propiciat Bitel, Turisme Jove, CDEIB, etcètera, i ja pensa en la manera de consolidar-lo.

–Ara mateix prescindim del Comitè d’Ètica –va comentar a na Carraixeta.

–Quin alè! –va exclamar la portaveu- Em qued tan a ple com si ned sense tanga. Mira que és una cosa sense importància...!

–El tanga o el Comitè...? –va voler saber Guillem Estarellas.

–L’un i l’altre –va respondre-. Però empipen.

–No dimitiré fins que hagi parlat amb el meu amic Jaume Matas! –va exclamar el Togat Piña.

I va continuar amb la seva actuació impecable. Havia escomès un moix que abandonava el poal del fems amb un cap d’arengada i fort i no et moguis en volia la factura.

Redimensionar la dreta

La influència que han tingut en l’augment de la militància les actuacions de Rodrigo de Santos, Damià Seguí, Gálvez i Gonsálvez, Lluc Tomàs i tants d’altres, ha fet caure Madame Rosa en la necessitat d’harmonitzar les inquietuds de la dreta actual amb els valors tradicionals del conservadorisme balear.

–Les nostres arrels són a Acció Popular Agrària i a la CEDA –va afirmar el Togat Piña. Pensava en Joan Pujol, el notari Unzue, Jordi Andreu Alcover i la resta del senyoriu que estava familiaritzat amb les campanades de la Seu.

Va demanar a na Carraixeta:

–Tu, nina, per què et feres de dretes?

–Perquè en Nacho de Mecano ho era, i veure’l retratat i fer-me dels seus va ésser tot u –li va respondre.

Les fonts ideològiques del Partit Popular

Si en circumstàncies tan conflictives com les actuals al Partit Popular li creixen tanys esponerosos, és evident que les arrels no es nodreixen en referents tan estantissos com el maurisme o la CEDA, sinó que absorbeixen ideologia prêt-à-porter. Madame Rosa té clar que si vol donar un impuls definitiu al vot de dretes ha de substituir les icones tradicionals.

–A partir d’ara –va anunciar– en els despatxos sols hi haurà fotografies d’en Joan de Mina, des Torero o de Don Sebastián.

I afegí:

–La Fundació Antoni Maura passarà a dir-se Fundació es Torero.

–I els maulets ens acusaran de fitxar en Manolete –va argumentar Madò Catalina.

–Idò que els senyors maulets compareguin davant el Comitè d’Ètica! –va exigir el Togat Piña.

–I ara no veu, Togat Piña, que el Comitè desapareix...? –li va retreure na Carraixeta.

–No dimitiré fins que hagi parlat amb el respectable Jaume Matas! –va afirmar el Togat Piña.

El pacte amb forces afins

Una vegada recuperats els valors de la dreta més carismàtica, la passa següent serà l’apropament a forces afins. Amb UM no hi haurà problema. Maruja d’Espanya ja ha rebut l’encàrrec de portar de Madrid un capell amb plomes del temps d’Esquilache per obsequiar Miquel Nadal. Amb això, i un permís del bisbat perquè a les processons el deixin anar dues passes davant dels massers de la Sala, ja n’hi haurà prou. D’altra banda, s’ha format una comissió de pesos pesants amb l’encàrrec de mantenir un primer contacte amb la Paca. És evident que les seves aportacions poden enriquir el projecte conservador.

–Sens dubte –va afirmar Miquel Ramis–. A la presó escriu més que en José Antonio.

–Té un projecte de país en el cap –va admetre Guillem Estarellas.

–I amb tant de pes damunt el front deu fer-se un tip de prendre aspirines...? –va comentar Madò Catalina.

–Portau-me la senyora la Paca davant el Comitè d’Ètica –va ordenar el Togat Piña.

Madame Rosa li va ordenar:

–Togat Piña deixi la toga amb els guardapols de les dones de neteja, perquè el Comitè es desfà avui mateix.

–No dimitiré fins que hagi parlat amb el Molt Honorable Jaume Matas! –va exclamar.

Fet casual

John McCain sap que únicament un cop de timó li pot permetre superar Obama. Els seus assessors analitzaren el comportament de les dretes europees i quedaren bocabadats davant l’augment de militància del Pepé balear. De manera que decidiren adaptar-ne l’estratègia i la filosofia a la seva idiosincràsia. Ahir els diaris online avançaren una notícia espectacular: JM detingut quan assaltava un banc de Wall Street. El Togat Piña no se’n podia avenir.

–Ja he localitzat Jaume Matas! –exclamava.

I prosseguia:

–Ara mateix me’n vaig a Sing Sing, perquè pugui tenir l’oportunitat d’esplaiar-se davant el Comitè.

Na Carraixeta va desenganyar-lo. JM no era Jaume Matas, sinó John McCain.

Madame Rosa no hi cabia de goig.

–Anam per bon camí –va dir a na Carraixeta.

–Dos dits de mistela...? –li va proposar aquesta.

–De Moët&Chandon –va respondre Madame Rosa–. Però que siguin verticals.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per aina, fa mes de 13 anys
No podria ser que aquest creixement en la militància sigui degut al fet que pensen que les properes eleccions les guanyen, segur, com totes ( i tal com està el corral devers UM; no vegis), i clar, amb tots els excol·locats o bé tancats o imputats (emputats també), seria dif´icil que els recol·locassin, i dic jo que es deuen imaginar que faltarà gent per ocupar consorcis, direccions generals, secretaries i tot això que ningú no sap pèrquè servei, però hi són. I per això es van afiliant per mirar de tenir un lloc assegurat.
Per cert, aquesta Carreixeta, no en té cap ni una de mania !
Valoració:-6menosmas
Per Keops, fa mes de 13 anys
En relació a tots els escrits i articles respecte als casos de corrupció, hom no vol generalitzar de què tots els polítics són el mateix, Expressió de que amb els dallons d'uns pots penjar als altres. Però t'ho posen molt difícil.Hom també li és dificultós entendre que creixin el nombre de militants del Pius Pius, i que els casos de corrupció destapats no hagin fet l'efecte contrari. A vegades m'és molt complicat entendre el funcionament de la societat mallorquina. Bé, si a Itàlia és capaç de guanyar les eleccions en Berlusconi i tenir un batlle a Roma de l'extrema dreta. A la nostra Mallorqueta, hom també pots arribar a veure situacions sens sentit. El més trist és aquesta especie d'opera bufa esperpèntica que ens representen els cap pares d'un dels partits més votats i ara a l'oposició. Déu que ho entengui. M'encantaria que si algú n'ha tret l'entrellat que m'ho expliqués. Agraït anticipadament.
Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente