A principi de febrer del 2001 un diputat socialista del parlament andalús, acabada una sessió parlamentària, sense saber que els micròfons restaven oberts, comentà amb ironia: "Los moros, que se vuelvan a Marruecos". Tant li fa si ho deia mig en broma o no. La frase va fer la volta per tot l’Estat i al cap de pocs dies, el 16 de febrer, presentava la seva dimissió per higiene democràtica. Els populars, a l’oposició en el parlament andalús i amb la majoria absoluta al Congrés de Diputats d’aleshores, demanaren una cascada de dimissions.
I Zapatero, aleshores a l’oposició, com a responsable màxim dels socialistes demanà disculpes al PP telefonant al seu secretari general, Javier Arenas. És evident que hi ha una bona diferència de responsabilitat, entre un diputat d’un parlament autonòmic i el cap del partit de l’oposició i candidat a president del Govern de l’Estat, Mariano Rajoy. Per la qual cosa, aquest darrer encara hauria de saber filar molt més prim que Rafael Centeno en les seves declaracions.
De manera que ara, quan vénen les tornes, cosa que passa amb freqüència no només en el món de la política sinó en el de les relacions humanes, per simetria, Rajoy ja no hi hauria de ser, si és que el partit de la dreta pretén comptar amb algun crèdit de coherència. Exculpar les paraules de Mariano Rajoy és de simples, ho sabem fer tots. De manera que ja han sortit un quants avaladors agraciats del PP que asseguren que el comentari de Rajoy, un home apassionat pel "coñazo de la desfilada", aquest home que estima i defensa tant les forces armades (¿?), simplement ha servit per demostrar que ell, el benvolgut Rajoy, també era humà.
Amb això volen donar a entendre que es pot equivocar. Cert. Ara bé, no s’ha de ser gaire intel·ligent per veure que Rajoy sempre ho ha estat ben bé, d’humà; potser massa i tot. No és la primera vegada que aquest benvolgut home, que ha caigut del cel a l’esquerra espanyola –cosa que no s’ha de dir gaire fort–, sempre troba com a alguns "hilillos de plastilina" que se li aferren pertot. Però, bé, sembla ser que tindrem Rajoy per prou estona. I amb això la major part de la ciutadania contenta: uns perquè no se’n va i els altres perquè queda. A mi, la veritat, no m’agrada aquesta solució. Prefereixo la coherència.
