Karl Marx reia llegint el diari a una vinyeta humorística de la setmana passada i els justiciers de per aquí omplien els blogs d’anònims comentaris amb paraules més esmolades que ganivets sobre la detenció d’Antònia Ordines i la quinzena llarga de col·laboradors: ira, set de venjança i, sobretot, menyspreu. I una dosi passada de burla en comentaris i titulars. En canvi, la silent incredulitat dels pobles del Raiguer, dels coneguts, davant els fets, era com una boira que s’esvaeix i es comença a veure-hi clar, amb detall. Són hores de desconfiança (a sa Pobla, els rumors de males notícies sobre Sa Nostra han fet rememorar les pitjors hores del servei de crèdit de la Cooperativa i han creat cert pànic).

I en els moments d’incertesa es confia tot als talismans. Com aquesta capsa metàl·lica de cola Cao amb motius xinesos, enterrada plena de bitllets en el jardí de la memòria col·lectiva. O raja l’emotivitat per un canet esporuguit i ple d’enyorança. Reconeixem, llavors, que som humans. Capim la fragilitat per dins les corasses, les capses o les bèsties on posam les vides. Faria rialles, si no fes empegueir.

Les notícies, però, sonen com a campanades que anuncien que el pitjor encara ha de venir i recorden que el mal ve d’enrere. Convé tenir a mà les capses del seny i de la humilitat, que també són qualitats humanes.