Què passa a UM? He de confessar que no he aconseguit donar resposta a aquesta pregunta després d’avaluar aquests darrers dies tot allò que s’ha dit. Certament, passa alguna cosa, si no, no hauria existit cap destitució ni s’haurien fet tantes reunions per a tractar un tema banal. De manera que allò que tot és "un malentès sense importància", potser sigui cert; però, d’importància n’hi han donat molta. Un altra cosa és que la frase vulgui ser com un apotegma i vengui a dir que al final tot acabarà sent com una brega de pati d’institut.
Em vull referir a aquelles on els alumnes, com que a cada moment xategen a la xarxa i afluixen expressions amb una certa alegria, aconsegueixen endegar un autèntic embolic de tu em vas dir i l’altre va contestar a un tercer que no sé què. No sé si saben que aquestes bregues de pati, per mor dels xats, es van convertint en uns grans protagonistes de la vida escolar, de manera que ja s’està estudiant el fenomen de forma seriosa. Però, tornem a UM. Una interpretació dels fets que s’ha expressat en els mitjans de comunicació és que l’actual conseller de Turisme, Francesc Buils, va plantejar un torcebraç a la nova direcció. Diuen que l’ha perdut, si és que ja s’ha acabat la brega. I també –continua la mateixa font– sembla ser que hi havia un acord, que si rectificava en públic quedava resolt. Però, ens temem que no ha estat així. De manera que s’ha entrat en una espiral on ja es comencen a valorar diferents hipòtesis que expliquin el fet. Per què? Perquè les persones necessiten d’una explicació clara que les convenci. Quan no disposen d’ella, comencen a especular. D’aquí el naixement de prou coneixements científics.
I d’aquí que ja circula –en els mitjans– que si Miquel Nadal vol tenir les mans lliures per dirigir el partit, que si ara van a castigar Maria Antònia Munar, etc., etc. Rumorologia que, potser, probablement, no passarà d’això; però ja hi és. I fa mal. Hem vist durant aquests anys de democràcia matar prou vegades UM; i encara és ben viva. Una altra cosa són els alts i baixos que com a qualsevol partit hagi pogut tenir. Ja saben vostès allò que la inestabilitat condueix a l’oposició. No és un axioma, però quasi. I el seu corol·lari seria "el que la fa la paga". Sol ser cert: baixen d’escons. Per això no acab d’entendre tot aquest sarau, ja que per molt envigorida que surti la direcció d’aquest partit, només ho serà internament, ja defora l’electorat ja n’ha pres bona nota.
Finalment, en tot això, en tot aquest bullit còsmic, no hi podien mancar les declaracions que ja no sorprenen gens de Rosa Estaràs: "el govern es el hazmereir de toda España" i que aquest "el govern es un polvorín". De cada dia se supera, sobretot en aquella temprança i cordura que va anunciar, quan prometia canviar d’actitud i no escridassar més ni dir més bajanades. Pobre Francesc Antich!
