Qui controla l’aparell controla el partit, hem sentit reiteradament els darrers dies de bogeria uemita. L’afirmació s’utilitza per pronosticar la victòria de Nadal i l’ostracisme pels anteriors dirigents en un intent de racionalitzar en clau de teoria política el que per ara només sembla un combat de sumo entre egos desmesurats. Permeteu-me que posi emperons a la norma. L’executiva s’ha mostrat unida però, en 24 hores, s’ha empassat el cessament fulminant de Buils, ha destapat la fam de cadira del seu president, ha comunicat una actuació que Antich no ha executat i ens ha demostrat la més barroera lluita dels nous per desempallegar-se del pare (mare, en aquest cas) que freudianament els acomplexa. Potser tenguin controlat l’aparell, però es controla amb evidenciades limitacions i el seu president, com a mínim, no pot assadollar l’ego fins a la setmana que ve. Convindreu amb mi que aquest no és el control al qual ens tenia avesat UM i no recordam embeinada tan clara en tots els anys de munarisme. De debat sobre capacitats o ideologia ni una línia entre tant titular...