D’entre els nombrosos orgues barrocs d’església que es conserven a Mallorca és, potser, el més impressionant aquell que podem admirar en el temple parroquial de Santanyí. Construït pel gran Jordi Bosc, amb caixa al gust rococó que és obra de Borguny, ens permet apreciar, en les seves considerables proporcions, tots els elements ornamentals d’època: La corba dibuixant rectangles i rectangles immersos dins la corba.

Dit d’una altra manera, angles morts per volutes, garnaldes, figures escultòriques i formes antropomorfes, vegetacions tan irreals com capricioses, relleus covals i una apoteosi de temàtica musical, en què una rara rosassa esdevé porta de paradís. Escenogràfica composició que hagué de veure aquell Havelock Ellis (Croydon, 1859-Londres, 1939), escriptor, físic, sexologista i reformador social, que durant la seva estada a Mallorca cap al 1908, visità esglésies i més esglésies amb un esperit altament crític.

Fill d’un capità de vaixell i de la filla d’un patró de nau, s’embarcà als set anys amb son pare i des d’aleshores fou un viatger inesgotable. El 1875 deixava Londres per a marxar on va fer de mestre d’escola i com ell mateix afirmava: "Estant a Austràlia vaig guanyar salut de cos, pau d’ànima, inspiració per a dur endavant la meva tasca vocacional i aleshores, em vaig convertir en un artista de la literatura...".

De retorn a Anglaterra el 1879, va fer estudis de medicina i a trenta-dos anys es casà amb Edith Lees, duent a la pràctica un matrimoni molt "liberal". Va escriure una quarentena de llibres, alguns poemes i molts tractats entorn de l’erotisme i la sexualitat.

A la seva obra The Soul of Spain escrivia: "Per damunt de tot, els mallorquins són arquitectes i escultors. I encara així la curiosa violència que batega en el seu caràcter –qualcom que els resta d’africanisme– implica una singular mancança de sensibilitat estètica. Mai no he sentit orgues d’església tan xiscladors i estridents... ni he vist tan xiscladores i estridents vidrieres en taronja i vermell, ni tan lletjos traçaments, espantosos suggeriments, segons sembla, d’un caleidoscopi...".

No semblava Ellis gaire content amb els mallorquins. Ens atribueix ànima artística i alhora mal gust. Agosarat en els seus temes i les seves idees, Ellis fou perseguit per autoritats i censures. La Gran Bretanya victoriana no podia permetre aquells llargs estudis sobre la psicologia sexual. Però Ellis seguí amb la seva producció, sense amagar confessions pròpies i experiències viscudes.

Estudià Zola, Proust, Shaw, Zola i molts altres autors polèmics. De tot plegat eren les seves impressions sobre el que ell deia "el ball de la vida", d’aparences absurdes, on s’enfrontaven l’amor i la virtut, la natura i el pensament, l’impuls sexual i el dolor, els problemes de la raça regeneradora, el món dels somnis, l’higiene social... i tota una filosofia altament conflictiva.