Feina seriosa
Dietrich Mateschitz és un empresari d’èxit, propietari de la multinacional Red Bull i patrocinador de diferents equips i esdeveniments esportius. Idò bé, Mateschitz, que encara no ha formalitzat la seva oferta pel Reial Mallorca, ha fet ja una important despesa econòmica, ja que, a més de treballadors propis, fan feina a Son Moix empleats de la prestigiosa firma consultora Deloitte.

Dit això, em diuen des de Son Moix que els auditors de Mateschitz ho volen saber tot i que han arribat a un nivell de detall senzillament espectacular. Així, per exemple, els homes del propietari de Red Bull a Palma s’han interessat a conèixer el nombre d’equips base del club, quants d’internacionals hi ha, de quina categoria són, en quin club s’han format...

Miquel Rubí
S’ha escampat el rumor que Miquel Rubí, director de màrqueting del Reial Mallorca, ha decidit acceptar una bona oferta d’una empresa important. Vaig parlar ahir amb Rubí, que m’assegurà que feia comptes de continuar al club i que no havia acceptat cap de les propostes de feina que ha rebut. Si ell ho diu... En tot cas, ja sabeu que el temps serà qui donarà o llevarà la raó. Ho deia, segur que ho recorden, el mestre José María García.

Recanvi
Josemi, expulsat diumenge passat davant l’Osasuna, fou castigat amb un partit de sanció pel Comitè de Competició. Ahir, Manzano assajà amb Pep Lluís Martí com a lateral dret. No serà la primera vegada que el migcampista mallorquí jugui en aquesta posició, però és just reconèixer que ho ha fet en ben poques ocasions. Manzano tenia un bon grapat d’opcions, ja que Varela ja ha jugat de lateral en alguna ocasió. També ho podria fer –si estàs ben recuperat– Lionel Scaloni. O bé podria canviar de banda Corrales o Ayoze. Fins i tot, té l’opció de Ramis, que la temporada passada ja disputà alguns minuts de lateral, o de Cléber, que també hi ha jugat en alguna oportunitat. Tot i això, mirau com són les coses que pareix que Manzano s’ha decantat per Pep Lluís Martí. Em sembla estrany, però...

At. Balears (I)
Hi ha preocupació a l’Estadi Balear. L’Atlètic és penúltim en la classificació, just ha sumat un punt en tres partits, ha rebut sis gols i no n’ha fet cap ni un. La junta directiva que encapçala Fernando Crespí és conscient que la Lliga just s’ha iniciat, però la sequera golejadora els provoca una mica d’insomni. Per cert, alguns directius –uns més que altres– estan indignats amb l’entrenador Toni Cazorla, perquè consideren que no ha encertat gens en les noves incorporacions.

Deixaren a les seves mans la política de fitxatges i el fracàs –diuen– ha estat gros. N’hi ha algun que, fins i tot, s’atreví a suggerir un relleu a la banqueta, però la qüestió econòmica aturà aquesta possibilitat més aviat que de pressa. En tot cas, ja sabeu que els resultats dicten sempre la sentència i si l’Atlètic Balears no surt ben aviat d’aquesta dinàmica perillosa...

At. Balears (II)
Els més íntims de Fernando Crespí estan ben preocupats davant la possibilitat que el president de l’Atlètic Balears aplegui els atepins i deixi el club. Crespí està molt decebut per la resposta de la massa social de l’equip –just hi ha al voltant de 800 socis– i la intenció era arribar-ne als 2.000. També existeix un greu problema econòmic, ja que el pressupost del club, ara per ara, generarà un dèficit molt important. Es treballa amb intensitat per aconseguir recursos, però...

A més a més, la sempre difícil relació amb Jeroni Petro, encara president de la Procampo, no ajuda a l’hora d’inspirar tranquil·litat. Crespí necessita suports per quadrar econòmicament un exercici, ja que és ben segur que serà complicat. Crespí té la sort de comptar amb un grup de fidels blanc-i-blaus al seu costat, que són els més preocupats davant la possibilitat que abandoni el càrrec. Em diuen que el president de la Fundació Atlètic Balears, Fernando Miró, i el vicepresident del club, Llorenç Pol, són dels més optimistes, malgrat que també són conscients que s’hi haurà de fer un gran esforç. No fa falta dir que els primers resultats esportius no ajuden gens, sinó tot el contrari.

IME (I)
El comitè d’empresa de l’Institut Municipal d’Esports treu foc pels queixals. Estan indignats amb la gestió del regidor i president de l’IME, Baldomero Oliver. Tampoc no els agrada la feina de la gerent Coloma Castanyer. I recorden que Oliver té també a les seves ordres un coordinador general i un assessor. En una nota de premsa, el comitè d’empresa, fins i tot, assegurà que "mai no s’ha viscut un moment de tanta repressió per part dels governants...". Quin merder! Uff! Un bon amic m’assegura que els empleats ja enyoren el breu Antoni Moragues.

IME (II)
A Sant Jordi estan indignats amb l’Ajuntament de Palma i, més concretament, amb el regidor d’Esports Baldomero Oliver. Durant la legislatura passada es va construir una piscina i ben aviat farà un any que està quasi acabada. De moment, la piscina continua sense aigua a l’espera que Oliver cerqui una solució. Tant si el problema és de Gesa, o d’Emaya o de qui sigui... s’ha de resoldre de manera immediata. Els veïnats de Sant Jordi exigeixen solucions.