En general no se sol parlar d’allò que més preocupa, sinó d’allò que més entretén. Conversar és un passatemps, entès com una forma de lleure compartit en la qual gairebé mai els protagonistes no intimiden sinó que es projecten. Al Congrés del Diputats, als mitjans de comunicació i als debats on es genera opinió es parla de crisi econòmica, de financiació autonòmica i de justícia, tot en un clima de desorientació, enrarit per les tempestes generades pels mercats macroeconòmics.

Als mitjans, com és obvi, ningú no espera que es parli de conviccions, ni molt més d’allò que ocupa els individus. La gent, entenent allò que se denomina la ciutadania, està més aviat preocupada per la ineficàcia, la inseguretat i la inquietud de pensar que prest allò que és un problema dels brokers passi a ser una dificultat pedestre i una tragèdia per a les classes populars.

A Mallorca, des de fa alguns anys, les classes populars, obreres o petitburgeses, havien anunciat la seva desaparició i apareixíem estadísticament instal·lats en un escenari en el quals la majoria de ciutadans ens havíem convertit en primers actors, rics, satisfets. D’això no en parla, tanmateix, la gent. Als cafès se continua tafanejant sobre la forma com afecta la crisi immobiliària i del transport aeri a significats protagonistes, fins ahir, de la història més recent del nostre país.

Ídols amb peus de fang que, amb veu baixa, són objecte de tota casta de criminalització per una gent assenyada que intuïa que la nostra illa no podia suportar el pes de tanta edifició, ni sanar les ferides de tanta obra pública feta sense mirament. Algun indicador estava, feia temps, en vermell, tot i que els tècnics no acabaven d’estar convençuts de la veracitat de l’avaria. Hi ha una saviesa de cafè, intuitiva i enginyosa, que convé escoltar i comentar. Dijous en vaig sentir un que m’interessà especialment.

A Mallorca, comentava un tertulià casolà, i a l’estat en general, el problema és que el vuitanta per cent de l’economia està en mans de ciutadans que treballen en l’òrbita conservadora. L’esquerra només pot influir sobre el vint per cent restant, i encara ho fa amb inseguretat. Sobre aquests desequilibris i d’aquestes descomposicions el poble n’és especialista, perquè generalment ha format part d’aquesta majoria que només ha pogut decidir sobre una petita part del pastís.

Si hom analitza el significat d’allò que se comenta, d’allò que domina la conversa, se n’adona, ben aviat, que la gent té una visió nítida del poder i dels seus amagatalls, i ho expressa a la seva manera i amb la seva sapiència. Una saviesa, la del poble, amb una capacitat extraordinària per expresar metafòricament la fortalesa dels dèbils.