Llegint l’entrevista amb Guillem Rotger Cifre de Colonya, que dBalears publicà ahir, hom percep la transcendència de l’obra centenària del seu avi Guillem Cifre de Colonya. Sobre el fundador de la Institució Lliure d’Ensenyament a Pollença s’han escrit assaigs extraordinaris i una biografia completíssima, obra de l’amic Pere Salas. Cent anys després de la seva mort, Pollença, primer, i ara Mallorca recuperen la memòria i reivindiquen un nom que ha esdevingut un dels principals referents de la modernitat a casa nostra. Guillem Cifre va ser un heterodox, un polític compromès amb les idees, una biografia que obligatòriament hem de sumar al panteó dels símbols de la cultura laica. El seu compromís pedagògic i el reformisme social que nodrí només es poden entendre des de la seva formació krausista i des de l’honestetat d’una trajectòria que sempre prioritzà els projectes sobre les ambicions personals. Cifre de Colonya era un liberal convençut, un demòcrata que creia en una idea de societat alternativa per a Mallorca. Sabia que formava part d’una minoria selecta, d’una elit social sense privilegis, però es mantingué lleial al seu projecte polític, educatiu i social. Mai no defallí malgrat la constatació que experiències versemblants feien fallida a Palma i que els seus correlegionaris abandonaven les opcions polítiques republicanes i se sometien a les regles de joc de la Restauració borbònica. A la Mallorca del darrer terç del vuit-cents no era fàcil mantenir-se fidel a un projecte d’idees avançades. Era excepcional conservar-se al marge dels espais de control moral de l’Església catòlica. Comportava valor fer-se solidari amb la causa dels moviment religiosos evangelistes o metodistes que exigien un espai religiós en un estat lliure i plural. Només la tenacitat podia mantenir inflexible una experiència pedagògica innovadora, liberal i laica en una població amb una tradició religiosa dilatadíssima i amb una Església bel·ligerant, antiliberal i autoritària. La Mallorca d’avui s’assembla a aquella que Guillem Cifre de Colonya pogué imaginar, especialment en tot allò que fa referència a la tolerància i la llibertat. Però també es continua semblant a la seva Mallorca, en la mesura que persisteix analfabeta i immadura cívicament, carregada de prejudicis i de tics provincians.

Historiador