Miquel Àngel Maria

Astèrix

Miquel Àngel Maria04/09/08 0:00

Per què les coses de la solidaritat es presenten sovint amb un embolcall de cosa extremadament seriosa i tràgica, amb un toc funest i d’amargor? Sembla com si, per convèncer, hom hagués d’evidenciar una enorme compunció, un aclaparament infinit. Aquesta quasi-obligatorietat de fer cara de pomes agres per donar credibilitat em sembla una beneitura fenomenal, que surt de confondre la compassió amb la llàstima, la comprensió amb el paternalisme, i l’empatia amb la nafra de ventrell.

Quan la solidaritat és motiu de joia, perquè suposa obertura, comunicació, bon rotllo, capacitat de posar-te en el lloc de l’altre sense haver de fer cares rares –no cal– i encetar una relació, més o menys directa o indirecta, que construeix humanitat i dignifica els actors d’aquesta relació.

Per això, és magnífic que amb la necessària denúncia de la injustícia, que certament de vegades s’ha de fer a crits, també sorgeixin iniciatives directament divertides, pensades per fer-ho passar bé. La proliferació de productes de comerç solidari que s’aprofiten de l’estirada de grans marques o de productes ja consagrats per l’era del consum global, com els refrescos de cola alternatius a la marca oficial de l’imperi, és una petita gran troballa que va per aquí.

Prova-ho: un glopet de Cola3, refresc de cola de Comerç Just comercialitzat per Alternativa-3, et fa sentir com Astèrix amorrat a l’ampolla de la poció màgica. Una xalada.