Ja fa massa dies i massa vegades que parlam del trasllat de l’alberg de transeünts. Al començament el tema era clar, es tractava d’un trasllat temporal d’un recinte destinat a acollir persones que tenen els mateixos drets que qualsevol altre ciutadà i que es troben sense sostre.

La negativa dels veïnats del Molinar semblava venir condicionada per la por cap a aquests nous inquilins. La por, però, podria tenir caire xenòfobs, gens recomanables.

En aquest estat de la qüestió és evident que el més convenient és la via del diàleg amb els veïnats, de les explicacions, dels raonament per vèncer aquesta por, etc. El resultat ens indica que, si s’ha seguit aquesta via, no ha estat efectiva. Fins i tot vàrem veure com l’Ajuntament feia servir, amb desmesura, la Policia per tirar endavant el seu projecte.

És avui per avui aquest l’únic camí possible? S’ha esgotat la via del diàleg que tan necessari és i tantes vegades havíem reclamat a Catalina Cirer?

Alguna cosa falla al Molinar. Alguna cosa està fallant amb els treballadors socials que es troben en vaga. Alguna cosa no va ni en rodes.

Potser convendria un toc de paciència, d’humilitat i de diàleg per tal d’apropar opinions i, en aquest sentit, és l’Administració i els seus responsables els que estan al servei dels ciutadans.

No deman que l’Ajuntament no actuï o no faci el centre de transeünts si és que s’ha de fer, però tal vegada caldria esgotar totes les vies de diàleg.

I, alerta, potser s’han esgotat, però això no és el que s’ha transmès a l’opinió pública.•