La darrera setmana d’agost de la senyora Galmés ha estat espectacular. La va iniciar amb una relliscada notable, que d’altra manera no podem qualificar la intervenció de la conselleria d’Educació i Cultura a les Converses Literàries de Formentor, i va acabar-la amb una altra relliscada, igualment antològica, com suposa l’anunci del centenar de centres escolars que impartiran, a partir d’aquest curs, algunes assignatures en una tercera llengua.

La qüestió de Formentor ja s’ha liquidat amb una mocadorada. Deixant de banda el secretisme, del tot innecessari, amb què Cultura ha portat la seva participació en l’organització de les Converses, allò que crida l’atenció és que el suport institucional entusiàstic de fa unes setmanes, s’anés diluint de mica en mica fins acabar amb un mutis de la Consellera, més cridaner que qualsevol excusa maldestra. No cal parlar-ne més, de Formentor. És un projecte inviable i, possiblement, força costós.

En canvi, d’allò que tenim obligació de parlar és del triomf de la tesi (tan matisada com vulgueu) de Herr Fiol respecte al trilingüisme. Totes les propostes o iniciatives del Partit Popular que suposen una agressió contra la nostra llengua, cultura o terra, acaben per ésser assumides i aplicades pel PSOE tan aviat com la seva gent les ha moderades. Dit amb altres paraules: els conservadors escampen el gra i els socialistes en cullen el fruit. Herr Fiol era un dels dos braços de la sinistra factoria cultural de Jaume Matas (l’altre va ésser Janer Manila).

I Herr Fiol, quan ocupava el càrrec que ara ocupa la senyora Galmés, va promoure la idea de l’ensenyament trilingüe en un intent de debilitar la presència del català a les escoles. Naturalment, va mostrar la filassa i va rebre més clatellades que el dimoni cucarell. A posta, el Govern actual va derogar el decret sobre trilingüisme, aprovat pels conservadors, perquè en vulnerava un altre, el de mínims. En canvi, la senyora Galmés li fa dos retocs i ens el ven com una aportació progressista a l’ensenyament.

I ens deixa bocabadats. Més, si tant voleu, que si l’hagués aplicat Herr Fiol, perquè del PSOE sempre esperem (de manera força ingènua) un compromís amb els interessos del país que el Partit Popular mai no assumiria. La llengua no és únicament so, sinó sensibilitat, registres emocionals. A posta, el sistema més efectiu de colonitzar o despersonalitzar un país passa per imposar als seus habitants una nova llengua de relació. Sols per això ja és rebutjable el trilingüisme de la senyora Galmés, malgrat respecti (en teoria) les hores de català.

Però hi ha un altre motiu per a la malfiança: el llenguatge actual d’una part dels joves és tan macarrònic que la introducció d’una tercera llengua de relació els pot provocar un col·lapse neuronal irreparable. Un dels fracassos escolars més notables es produeix en l’àrea de matemàtiques. I una de les assignatures que segons la Conselleria es poden impartir en anglès, és la de matemàtiques. Imagineu! Els al·lots s’afaitaran i encara no hauran après que dos i dos són quatre, perquè cap d’ells no pot intuir que two and two sí que ho són.

Ai, senyora Galmés, amiga meva...! De veritat és conscient del cataclisme que pot organitzar? Per afegitó, encara tenim presents les campanyes en contra del bilingüisme, promogudes des de grups afins a la dreta, tot adduint la dificultat dels infants castellanoparlants d’entendre el professor que s’expressava en català. Com quedem...? Hem passat dels inconvenients del sistema bilingüe als avantatges del trilingüe. I els que atacaven l’un, defensen l’altre. Són els mateixos.