Jaume Santandreu

Sensibilitat històrica

Jaume Santandreu31/08/08 0:00

Una voluntària de Can Gazà m’ha fet arribar l’immens regal de deixar-me llegir les memòries manuscrites de la seva mare, condemnada a mort –a devuit anys– pel règim franquista. Aquesta valenta dona passà denou anys a la presó des que fou condemnada fins que fou indultada.

Puc assegurar-vos que les memòries que escriu des de Londres, una vegada alliberada, són les pàgines que més endins de la meva tendresa han penetrat. Despullades de tota parafernàlia, senzilles i planeres, les paraules d’aquesta màrtir anònima són talment un espasí que es clava fins al fons de l’ànima.

La gran lliçó que he tret d’aquesta esgarrifosa lectura és que no basta recobrar la memòria històrica. Cal ressuscitar, a més, la sensibilitat davant els fets històrics. Un poble sense memòria és un poble mort, però sense sensibilitat, pot continuar sent un poble criminal.

Els jueus constitueixen el paradigma del que voldria expressar. Cap poble en el món no guarda més viva la memòria que els seguidors de Iahvé, però la història no els ha creat la sensibilitat suficient per no fer als altres les atrocitats que ells han patit.

Crec que es fa un gran esforç perquè el nostre poble recobri la memòria històrica. Tanmateix, jo seguesc en el convenciment que, si tornàs el trenta-sis, jo seria el primer afusellat.