Aprendre de les desedificants

Hi ha moltes formes d’aprendre, i raons suficients per justificar que ja no val la pena esforçar-se per res, perquè tot està determinat per l’atzar. Servidor deu esser una d’aquelles excepcions que considera imprescindible aprendre de forma permanent i viure obert, disposat a recepcionar idees i metodologies noves que enriqueixin el nostre punt de vista. Des d’aquest convenciment aquesta setmana he incorporat un registre nou que permet enriquir la melodia de la música que ambienta i dóna sentit a la vida. Hi he sumat la història militar en descobrir, de la mà del professor Gabriel Cardona, un filó interpretatiu extraordinari per entendre millor el passat, però sobretot per incorporar visions més enriquidores i obertes. La història militar espanyola ha estat criminalitzada per la intel·lectualitat i devaluada socialment per la milícia mateixa, sobretot quan ha prioritzat la icona de la irracionalitat, la bel·ligerància i l’autoritarisme. Cardona coneix l’exèrcit en profunditat, com molts altres que n’havien format part; però és únic en la interpretació de la trajectòria de l’exèrcit en la història contemporània, sobretot perquè recupera de forma rigorosa allò que han estat els trets principals d’un exèrcit ideològicament i políticament plural pràcticament fins arribar al segle XX. La societat democràtica occidental continua sense resoldre alguns reptes que tenen a veure amb els models totalitaris i autoritaris del passat, models que reprodueixen un imaginari que ens impedeix avançar i planificar un futur avantguardista i modern. Europa arrastra, encara, en aquest començament del segle XXI, frustracions a balquena, fracassos que impedeixen pensar i imaginar un model de reconciliació que respongui a l’esperit humanístic. Cardona, en l’entrevista oferta per Presència (1 al 7 d’agost de 2008), ofereix algunes claus d’interpretació sobre la pau, sobre el passat i sobre el futur, tot plegat posant el dit dins les principals ferides que constantment remou una dreta residual espanyola que conserva un cert poder ideològic, malgrat no el mantengui des del punt de vista sociològic i electoral.