De traçats i debats

Al llarg de les darreres setmanes ha cobrat actualitat el debat sobre el traçat del tren que ha d’unir sa Pobla amb Alcúdia. Dos són els posicionaments que s’han posat damunt la taula. Per una banda, tendríem la posició de la Conselleria de Mobilitat, aquesta defensaria l’anomenat traçat nord que consistiria en un trajecte més o manco paral·lel a l’actual carretera Inca-Alcúdia. Per una altra banda, tendríem la posició de l’Ajuntament d’Alcúdia, aquesta defensaria l’anomenat traçat sud que consistiria en un trajecte que anàs just per darrere la central del Murterar i arribàs al Fogueró o més enllà dins el Port d’Alcúdia. Bé, si el debat públic s’hagués plantejat des de l’anàlisi dels avantatges i inconvenients de cada opció m’hagués semblat que aquest era un debat interessant i pertinent.

El que em costa acceptar, però, és que hi hagi hagut gent que en lloc de plantejar el debat així faci veure que només una opció té racionalitat. El que m’emprenya és aquest fals progressisme que sempre es considera en possessió d’una veritat revelada que gràcies a la seva enorme generositat explicarà als pobres mortals incapaços de raonar. Anem a pams! L’anomenat traçat sud no és una novetat que alguna administració se l’hagi tret del capell en un joc de màgia. L’opció sud era el traçat que havia proposat i defensat el denominat pacte de progrés, era l’opció que tothom tenia al cap quan parlava de fer arribar la xarxa ferroviària fins a Alcúdia. Si aquesta era i és una opció irracional, els que la critiquen amb una certa arrogància haurien d’explicar com és possible que un govern que ells mateixos batejaven de progressista, nacionalista i ecologista defensàs aquesta opció. No deu ser tan irracional quan la Conselleria del ram en temps del pacte i en temps del PP l’ha considerat el traçat prioritari o més convenient i quan és l’opció que sembla agradar més als municipis afectats.

Personalment, com que intent no ser dogmàtic, puc entendre que les dues opcions són legítimes i defensables, simplement responen a plantejaments diferents. L’opció nord respon a un plantejament clàssic, el tren ha d’arribar al nucli tradicional i respon a una voluntat d’allunyar al màxim la infraestructura del parc de s’Albufera. L’opció sud respon a un plantejament diferent, el tren ha d’arribar a la zona turística que és on es concentren la majoria dels clients potencials (residents i turistes) ja que és on hi ha la majoria de la població d’un municipi disseminat com és Alcúdia i per extensió la Platja de Muro. Sigui el Fogueró o sigui Màgic la zona d’arribada és evident que el trajecte resulta més curt –consumeix manco territori i és més ràpid– que l’opció nord. En cap cas l’opció sud no passa per terrenys del parc natural de s’Albufera, és cert que aquesta opció sud sembla afectar parcialment i en un extrem terrenys inclosos en el que se denomina xarxa natura (zones Zepas i Lics), el que succeix és que aquest entrebanc també el pateix l’opció nord. A més a més, l’opció sud no suposa una afecció tan gran a les parcel·les existents. Afecció que no només és perjudicial per als propietaris sinó que és perjudicial per al medi físic perquè obliga a fer vials de serveis nous i passos elevats. L’opció sud combinada amb el tramvia que preveu el vigent Pla director sectorial de transports semblava la millor alternativa (per centralitat i amplitud) per aconseguir una mobilitat més eficient dins les badies del nord de Mallorca. Finalment, l’opció sud permetria recuperar un espai infrautilitzat i degradat, en lloc de generar un nou impacte.

És evident, en definitiva, que hi ha una multiplicitat d’aspectes que poden decantar la balança cap un costat o cap un altre: consum territorial, afeccions a espais amb una certa protecció, possibilitat de soterraments parcials, eficiència de la xarxa, futurs clients (residents-turistes), afeccions a propietats i creació de nous accessos, nous impactes o recuperació d’espai degradat... Les coses són complexes. Els que plantegen les coses complexes simplificadament i com una cosa de calaix i de sentit comú, més que tenir raó, el que demostren és que volen defugir d’un debat pausat i aprofundit.

Missèr