Morir d'èxit

Ja ho advertí Felipe González fa quinze anys: "Es pot morir d’èxit". La vergonya pública en què s’ha convertit el PP balear, carn dels noticiaris estatals dia sí i dia també, i autèntic moneiot de fira de l’actualitat mediàtica d’aquest calent estiu, constitueix un bàlsam de tranquil·litat per al pacte de centreesquerra que governa l’Arxipèlag. El PP balear ha entrat en fase d’òpera bufa. I ja se sap: mals d’altri rialles són. Però el Pacte no ha d’oblidar que les eleccions no les guanya mai l’oposició, sinó que les perd el que comanda. És ara quan s’ha de donar més imatge de seriositat, d’entesa i de coherència entre tots els partits de la coalició. Seria patètic que mentre el PP sembla l’orquestra del Titànic –o precisament per això– es multiplicassin les travetes, les punyeteries i les paralitzants dissensions subjectivistes entre les formacions de centreesquerra. Aquest error seria imperdonable. És ara quan s’ha d’augmentar la dinàmica de cohesió, de projectes en equip, de lleialtat dels uns amb els altres. I transformar-ho en feina ben feta.