El sol anirà a escola

TW
0

Molts d’infants mallorquins, amb tendre entonació invocadora, cantaven: "Sol solet/vine’m a veure/vine’m a veure/sol solet,/ vine’m a veure, que tenc fred", quan abans del domini tecnològic de l’aire condicionat, i condicionador, el sol, joia amorosa, era la majoritària font de calor, a més de la de claror.

El sol, divinitat a totes les cultures, reverenciat com a símbol eteri del foc, de l’energia vital, ara, gairebé atenent una iniciativa de la Conselleria de Medi Ambient, el sol, amb puntualitat i profit, anirà a escola.

Tot anant a centres docents de Mallorca i d’Eivissa, i encara que resti als terrats dels edificis, el sol, carregat de potència natural, es barrejerà, conviurà, amb els alumnes. Serà una mena d’epifania docent. Amb aquesta excusa, el sol, a més del rendiment energètic que pugui proporcionar, esdevindrà centre d’interès i d’estudi. D’estimació.

Això, el sol mediterrani, el nostre, el més mític i humanitzat Hèlios, de tan lluminosa tradició literària, cridat a les escoles, deixarà el seu immens poder a les altures i ,aquí, ran de terra, es transformarà en humil i eficient amic.

Amb Hèlios, amb els noms d’Hiperió, "que s’enlaira" o de Febos, "brillant", encarnats en el sol mallorquí que, contínuament, picarà les nostres escoles, amb radiant accent català, la nostra llengua adquirirà novelles ressonàncies, allà on més cal. A les escoles, fogars d’ensenyament.•