L'harem impossible de Juan Muñoz

La frisança de la quantitat de mascles que se les disputaven, sobretot els diumenges després de missa, i les gràcies i joguesques que solien acompanyar el festeig, li valgueren que popularment se’l conegués com a carrer de s’Alegria. Dit això, us relataré un intent de festeig més zoològic que vaig veure la nit del dimecres passat a la terrassa del restaurant-pizzeria s’Estany des Peix, a la Savina, a dos pams del nas. Hi havia una taula de tretze persones, entre les quals deu al·lotes andaluses amb aspecte una mica hippy, més en la forma que en el fons, totes enriolades, envoltades de motxilles i amb les bicicletes degudament aparcades.

A cap de taula hi seia, més ample que llarg, en Juan Muñoz, un dels dos membres del duet de còmics espanyol Cruz y Raya, ja desaparegut artísticament parlant. És el ros, el que porta un barbó amb bigoti i una cueta i que a les revistes d’estiu veureu amb una mena de diadema de tela a l’estil pirata. L’autoanomenat còmic és una de les estrelles més lluentes d’aquesta pluja d’estels que és el frikisme hispànic. En un principi, tot semblava prou normal, però mica en mica el pallasso va anar guanyant terreny a l’individu i el circ ja va estar parat.

Així que passava l’estona, el llop anava descobrint que estava envoltat de deu caputxetes vermelles disposades a riure-li totes les gràcies. La nit es presentava bé i l’inconscient el va empènyer a demanar una pizza Drácula, amb tonyina, pernil i all. I així, sense manies, va començar el festival friki, no sense abans deixar ben clar a totes les al·lotes –que ell anomenava "chochos" sense cap incomoditat per part de ningú– que podien fer nit a casa seva, en un acte d’immensa generositat.

I de colp comença que si el David està molt ocupat –es referia al Bibal–; que si les veïnes de l’Alejandro a Miami són tal –es referia al Sanz–; que si l’Eva no és lletja, sinó "incòmoda de mirar" –es referia a l’Eva Hache–; que si ell era un "autochoque", mentres feia espurnes dalt del cap amb la pedra de l’escenedor…

"Tengo un buen amiguete en Formentera que se llama Cándido, al que los payeses le tienen muchas ganas", deia de l’exregidor de Turisme Cándido Valladolid, un altre friki que li va concedir el títol d’ambaixador turístic de Formentera i a qui va prometre un paper en la seva propera pel·lícula, Piratas de los madriles, que vol rodar a l’illa d’Espalmador. Déu els cria...