Sí, ja ho he dit i escrit altres vegades: la nostra societat, especialment des de fa vint anys, va cap enrere com els crancs. Un dels exemples més clars el trobam en l’anul·lació dels vols del Concorde, un avió que, artísticament, era una vertadera obra mestra i que complia un dels objectius primordials de l’aviació civil: facilitar la comunicació entre les diverses parts del món.
Així, el Concorde unia París amb Nova York en tan sols tres hores i quinze minuts, mentre que a dia d’avui voler fer aquest mateix trajecte es converteix en una odissea per a la qual has d’emprar entre 7 i 8 hores.
Fa poc, el meu poble també va sentir la petjada del retrocés. Durant la passada legislatura, això és sota la presidència de Jaume Matas, es va construir un túnel que cap solleric no demanava. Idò bé, aquesta brillant idea ha provocat que es pugui anar des de Sóller fins al Port sense veure la mar. És més, aquella magnífica vista que es podia contemplar, la sensació que es tenia anant per la carretera i que de cop s’obria la impressionant badia, aquella bellesa ja no existeix.
La fúria de la construcció ha acabat amb un dels paratges més emblemàtics de la nostra illa. I tot per què? Els puc assegurar que pocs sollerics han entès la necessitat que hi va haver en la construcció d’aquest túnel i cap no m’ha sabut contestar aquesta pregunta. Si qualque paisà meu ho sap, li agrairia que m’ho fes saber a través de les pàgines d’aquest diari. Ara bé, sí que són molts els meus amics de Palma i de diversos pobles de Mallorca que em demanen com és possible que es pugui anar a dinar al Port sense veure la mar. Una cosa ben incomprensible! Aquesta obra és un atemptat paisatgístic, un dels més greus que s’han comès a la nostra illa. Tanta sort que gràcies al tramvia encara podem gaudir d’una agradable passejada!
Exemples de contradiccions en tenim a voler. A Sóller, quan una persona moria, els parents tenien el dret d’encarregar les exèquies fúnebres sols pel difunt i allà compareixien els familiars i amics que volien donar el darrer adéu al finat. Ara et pots trobar amb la sorpresa que al mateix temps que es fa el funeral pel teu conegut també es prega per l’ànima d’un altre difunt que tu no coneixies de res, com tampoc no coneixes ni els seus familiars ni amics. D’aquesta manera, es fa una cerimònia religiosa en lloc de dues.
Continuant amb aquest petit recorregut de situacions si més no estranyes, resulta que està totalment prohibit matar cap geneta, aquest animal que arrasa amb qualsevol galliner o colomer que troba. Fa uns anys unes genetes aconseguiren ficar-se dins un colomer i en un sol vespre mataren tres dotzenes de coloms. Va ser una vertadera massacre. Bé, idò no resulta un poc contradictori que aquest mamífer que mata les nostres aus de corral sigui intocable i que, a més, se l’hagi de protegir?
Voldria acabar aquest escrit amb una petita reflexió: Com és que des de la Guerra Civil no hi ha hagut a Mallorca cap bisbe mallorquí? Recordem que els darrers que ho foren varen ser Pere Joan Campins, Gabriel Llompart i Josep Miralles. No deixa de ser paradoxal que ara que tenim mallorquins il·lustres en les més altes esferes del poder civil i militar (recordem els nous nomenaments de la recentment proposada cúpula militar; o el president de l’Audiència, Antoni Terrassa; o el fiscal en cap de Balears, Bartomeu Barceló), ni tan sols es parli de la possibilitat de tenir un prelat mallorquí.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Està vist que això dels túnels no és "lo" nostro... Magnífica reflexió. Lluc Riera, futur bisbe mallorquí de Mallorca?