No hi ha més paradisos que els perduts, diu la frase famosa de Llorenç Villalonga. A la Mallorca de començaments del s.XXI, seria més correcte dir, simplement, que ens hem carregat els paradisos. No fa gaire dies, gràcies a circumstàncies felices, vaig tenir l’ocasió d’accedir en barca a un dels racons del nostre litoral que amb més justícia podria reclamar relació genealògica amb l’Edèn.
Diré a quin, a risc de fer-ne promoció: vaig anar fins al Coll Baix, una franja de platja de pedretes entre la mar oberta i les partes verticals que cauen dels puigs de la península de la Victòria, a Alcúdia.
Durant una estona, vàrem viure en una postal: una mar tranquil·la, aigües color turquesa, el sol amable de les sis del cavespre, un grapadet de barques i alguns banyistes que havien arribat a la cala després de mitja hora bona d’excursió i que, més encara que els afortunats que hi havíem pogut anar per la mar, es mereixien aquell tast de beatitud daurada. Llavors va arribar la golondrina.
Ja sent algunes protestes: que si vull defensar uns privilegis, que si hem de poder oferir els nostres millors escenaris naturals als turistes, que si vivim d’aquests negocis. No es tracta d’això. No m’hauria indignat, ni estaria ara escrivint aquest article, si hagués estat una visita respectuosa i silenciosa. No ho va ser, però. Ni de molt.
L’arribada de la barca de turistes ja es va anunciar per la banda sonora que acompanyava la seva aparició en escena. La meva ignorància musical m’impedeix dir-vos si era heavy metal, house o màquina total, però us puc dir que gairebé no tenia altra melodia que un compulsiu i insofrible martelleig metàl·lic. El volum va anar augmentant a mesura que la golondrina duia cap a la platja la seva càrrega multitudinària (la densitat de turistes per pam quadrat de la coberta de l’embarcació era de rècord mundial).
Una vegada va haver fondejat a escassíssims (i antireglamentaríssims) metres de la costa, tots els que érem a la platja vàrem poder gaudir gratuïtament de la música, exactament igual que si ens trobàssim a la pista d’una discoteca a les quatre de la matinada. Els espectaculars espadats que tanquen el Coll Baix feien de caixa de ressonància, de manera que les barques o els excursionistes que es trobaven a un quilòmetre de la festa eren també víctimes de l’agressió sonora.
Definitivament trencat l’encant de l’excursió marítima, em vaig estimar més acostar-me a la golondrina a documentar el comportament d’aquest grup de populós ramat de primats suposadament superiors. Per la coberta de la golondrina corrien tassons de plàstic amb un important contingut alcohòlic. En tenc algun, com a prova que no tots acaben a les bosses de fems que, ecològicament, l’embarcació té preparades amb aquest fi.
La party on the beach es va perllongar per un temps no inferior a la mitja hora. La platja del Coll Baix, sense la golondrina, va tornar a quedar en pau, però ja ningú no ens podia llevar dels llavis el gust de paradís corromput.
Ho hauria de saber, però ara mateix no puc detallar quina instància institucional ho permet i no ho hauria de permetre, o qui és que ho podria impedir. Però ho esbrinaré i demanaré que s’hi faci alguna cosa. Tenim dret a veure a Mallorca les ombres del Jardí, fins i tot a corrompre-les una mica amb la nostra presència, sempre que ho facem de manera moderada i respectuosa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Estàs malalt Alcudienc.Sa teva únique neurona no dona per més.
Llauger imbècil quin lloc de feina dones tu, les golondrines bastants. Ara resulta que la gent jove no pot escoltar música perque a tú no t´agrada, ets asqueros i patètic un fill de puta que te un xalet ilegal damunt la mar pitjor que en Pedro J. i ara voldrias disfrutar tú i els teus amics paràsits totsols de les plajes de Mallorca. No ets mes que un pute "PIJO ROJO".
Algù sap res dels autosafaris que l'any passat feien per la part de la serra de Tramuntana? eren safaris ben banyats de alcohol i amb molt de mal per les contrades de Selva i Mancor si no vaig errat. Continuen fent-se aquets tours? algú hi va posar remei?
S'ha molestat molt per la seva edat Sr. Romaguera. Té moltes dades d'en Calet Segura. Que l'hi ha mirat la declaració de renda? No passa res, són dades públiques. Vol dir que per aquestes planes només hi campen quatre aperduats? Idò Vostè, jo i dos més. Si ho és o no, ara ja no te la mínima importància, ja que ha demostrat que ideològicament i tàctica són germans bessons. O sigui que quan vegem el seu nom serà equivalent a Miquel Segura i Aguiló. Bé, convé que prepari els insults per demà abans de les dotze, abans del preceptiu descans del Shabatt. Li deix un enllaç interessant: http://plaimuntanya.balearweb.net/post/24452
Hagués pogut ésser un home de profit Sr Romaguera i s'ha estimat més ser una titelle en mans des mafiosos i poderosos.
Cal denunciar-ho i exigir multes contra l'empresa per atemptat ecològic.Dins un parc natural s'hi ha d'entrar en respecte,com si d'una esglèssia es tractàs.
Sa gent com vosté Romaguera ha destruït aquesta terra a canvi de trenta monedes.¿Li sona sa figura de'n Judas??
Turisme=Destrucció
Tant d'emprenyar volguent fer veure que som el senyor Segura, aquest matí he fet les meves averiguacions. Resulta que aquest paio cobra més de 4.000 euros fitxos mensuals només en col·laboracions periodístiques. Apart, treballa en tasques editorials amb Lleonard Muntaner, escriu llibres i té la seva pròpia pàgina web www.miquelsegura.com (jo hi he entrat) I vostè creu que amb aquesta feinada el fulano d'en Segura encara té humor per escriure en aquestes planes, on només hi campem quatre aperduats? Jo som en Romaguera, collons, i si vostè en té, escrigi signant amb el seu nom i cognom. I tanmmateix no amollaré, ara que sé que us emprenya.
A qui toca insultar avui, Sr. Romaguera? Vegem, vegem, al Sr. Llauger! La qüestió és sortir a fer la cagada (el treven com als cans a fer les feines?) "Miquelet fes bonda" li deia l'amo En Biel fent la mitja. Au idò faci cas al Sr. del Túnel de Sóller i vagi a fer les necessitats a llocs on li apreciaran més l'opinió (p.e. mallorcadiario.com). Tots hi guanyarem. Pensi que aquesta cantonada està ensofrada.