“El Papa no vesteix de Prada, vesteix de Crist”

I segueix explicant: "En la primera audiencia general vaticana, el pasado miércoles, el papa Benedicto XVI lució un sombrero rojo con bordados en oro. Se trata del modelo Saturno, por su parecido al planeta, que llamó la atención de las Webs que buscan tendencias veraniegas. Otra vez se volvió a hablar del estilo del Papa, siempre atento a los detalles y considerado por algún iluminado el hombre más elegante de la tierra". "Sólo le aconsejaría cortarse un poco el pelo", hi afegeix un altre entès en la matèria estètica - papal - religiosa.

Un poc més endavant podem llegir que el líder espiritual dels catòlics, apostòlics i romans s’havia comprat també (bono, comprat no ho aclareix; diu: s’havia calçat) unes sabates color vermell del segell Prada, per fer joc amb el capell. I aclareix que el senyor Benet aquest, sempre molt atent als detalls, ha decidit canviar de sastre perquè el que tenia no li acabava de fer, i que: "no pasan inadvertidas sus gafas grandes de lentes polarizadas marca Serengueti, o su gorro estilo béisbol de las ocasiones informales".

Vull insistir que estem parlant del Papa de Roma, el senyor Joseph Alois Ratzinger, de nom artístic Benet XVI, i jo, què volen que els digui, essent home clarament i honestament allunyat de qualsevol pràctica religiosa, ateu sense bravejar-ne, però terriblement respectuós amb les creences que sé que per moltíssima gent són molt serioses, són i representen un estaló fonamental en les seves vides, això, tot plegat, tanta frivolitat, m’escandalitza una cosa de no dir.

Així mateix qualcú de la "Santa Sede" una mica més estugós que la mitjana, ha posat mà del seu portaveu, el qual ha fet la pública declaració següent: "És cert que el Papa té una preocupació profunda per la seva indumentària, però es tracta d’una preocupació no estètica, sinó litúrgica". Ah punyema, ja deia jo, que em perdoni allà on és, jo, ara, a prop de cinc-centes paraules posant en entredit que aquest bon home es gastàs amb unes sabates vermelles cinquanta o seixanta mil duros, o més, únicament per fer una plantassa, quan en realitat es tractava d’exigències litúrgiques, les formes..., que han de ser vint-i-un botons, idò ho han de ser, ni vint ni vint-i-dos. Que la creu d’or que du penjada al coll amb aquell "cordoncillo" ha de pesar un quart de quilo, doncs l’ha de pesar i foris, s’ha acabada la discussió. La litúrgia és la litúrgia, ja ho hem dit.

Finalment, treure a rotlo aquella frase que us ben assegur que no record de qui és ni d’on l’he arreplegada, que més o manco escup així: "Si amb el vot de pobresa feren El Vaticà, què hauran fet amb el vot de castedat...?". La resposta a aquest interrogant té molt a veure amb els darrers viatges del Papa en qüestió als EUA i a Austràlia. Punt final per avui.