El monument berlinès als jueus víctimes del genocidi

Tanmateix aquest monument ja existeix a Berlín, a poques passes de la Porta de Brandenburg, en el mateix cor de la gran ciutat des d’on es va dirigir i impulsar la neteja ètnica contra els jueus (i altres races inferiors), condemnats a esser tractats com animals destinats a l’escorxador. Va esser inaugurat el 2005, d’acord amb el projecte de l’arquitecte nord-americà Peter Eisenman, ampliat amb el Museu subterrani de 930 m2 en el subsòl.

Consisteix en una superfície de 19.000 m2, lleugerament ondulada, coberta de 2711 esteles vagament sepulcrals, d’un color grisenc, d’igual planta però de desigual altura, gairebé imperceptiblement inclinades, i totes alineades paral·lelament formant uns estrets corredors de sols 95 cm d’amplària, el que fa que no es pugui transitar-hi més que en fila índia.

Berlín és certament una ciutat amb un urbanisme geomètric i asèptic, que dóna més aviat una impressió de fredor per la modernitat funcional de la gran majoria dels seus edificis. Aquesta impressió, d’una certa fredor, la dóna també el conjunt de l’Holocaust-Mahnmal. Un diria que s’hauria esperat una cosa potser no tan extensa però més dramàtica.

Tanmateix, si és ver que el seu creador, Peter Eisenmann, manifestava en el projecte de la seva obra que el propòsit del conjunt de les esteles o els blocs de ciment armat era produir una atmosfera inquietant i pertorbadora i que l’escultura (?) resultant cercava representar un sistema suposadament ordenat però que ha perdut tot contacte amb la raó humana, aleshores potser es pot dir que sí que ho ha aconseguit. S’ha escrit també que Eisenman va voler donar al conjunt, mitjançant la desigualtat de les altures dels blocs, com una imatge d’una gran ona o d’un cert onatge. Però això no es pot percebre més que des d’una certa altura i cal recórrer a les fotos aèries per a veure-ho.

Potser convé esmentar també que algunes circumstàncies de la construcció i de la conservació resulten desmoralitzadores. Durant la primera, a un determinat moment, quan ja estaven ben avançades les obres, es varen haver d’aturar per l’escàndol que es va produir quan es va fer públic que el material emprat per a protegir els blocs contra els grafits era subministrat per la firma Degusa AG, una filial de la qual, durant la guerra, era la subministradora del gas Zyclon B utilitzat als camps de concentració per assassinar les víctimes que el monument es proposava recordar i, d’alguna manera, honorar (!). Quant als resultats, una majoria dels blocs ja presenten fissures o encletxes, sols tres anys després de la inauguració.

Servidor no creu que el resultat sigui cap obra d’art però comparteix el criteri de Paul Spiegel: "El monument dedicat als jueus d’Europa assassinats sens dubte no és cap lloc autèntic. Però tanmateix esper que mourà el cor i la consciència de cada visitant".