Sense bitllet

Molts col·legues han passat per boigs durant les seves vides, i molt més encara després de morts, quan el carrer amplia els seus mites. Els déus d’aquests cels de lletra impresa que són les llibreries, evoquen quelcom d’ideal i de sobrenatural des d’un llibre de cuina, oferit a les nostres mans, només per ressuscitar, a un de poesia per trobar-hi la recepta que et porti al bon final, el tamany no importa. En lloc d’evocar la realitat i el més natural, el client evoca la fantasia i la imaginació des de l’altre costat, tot anunciant el que necessita, desplegant el que els han aconsellat només per mantenir l’esperit despert.

La literatura és el més natural del món i vostès ho saben, molt més que les vides que portam tots plegats, amén. Molt més que el present més rabiós i retorçut que estiguin vivint ara mateix. Malgrat no ens estigui ocorrent a nosaltres, és molt més lògic i natural que el que anam vivint. Quan tanques un bon llibre, quan l’acabes, el que no és gens real, però gens, és tornar al present, sigui quin sigui. A manera de paciència i molt a poc a poc, et vas resituant, vas sortint, però ja ets tot un altre i la troballa ha aportat quelcom al teu interior, no ets el mateix.

L’antagònic de pertànyer a una secta, has canviat, però encara ets més tu. La màscara del teu present és molt sòlida i manté el teu interior ben regat d’observació i d’experiències, malgrat vingui pels ulls d’altres. Confirmar l’existència de mons millors és el premi dels bons llibres, que els altres els hagin viscut només és l’avantatge. Viure cansa. Estudiant la relació dels lectors amb els seus autors, desconeguts i llunyans, més enllà de les seves obres, se’ns mostra com un món que conserva tot l’interès de les coses que es perden, de les coses més pures, sense gens de mística, talment com un partit de futbol de vailets, de benjamins o d’alevins, un partit de nens d’aquests que comencen quan l’únic valor real és la seva ràbia i el seu interès, és el sofriment del que corre per la banda quan encara no s’hi juga res de debò i només treballa per ell. Amb el seu posat i la seva manera de ser no està inventant el futbol, però sap que els fundadors d’aquest esport tenien el cap molt més als núvols que a terra i l’únic que volien era perpetuar precisament aquell instant. Doncs primer va ser la literatura i després els llibres i les llibreries. En aquest espai només s’emmagatzemen aquells instants. Per immens que sembli aquest misteri, el pas dels anys i els segles ens han portat el moment en què l’entorn llibreter ja s’ha emancipat; avui no sempre hi regna en ell la literatura. Així i tot, molts entren per trobar-la i no els decebem.Ara que tothom parla del mateix, al nostre sector augmenta la feina: sempre hem viscut a la contra, sempre ha sigut així. Pot no haver-hi doblers per viatjar, però sota el braç surten amb tres o quatre vides més, per passar un gran estiu.Bona companyia, la mar nostra, bon beure i menjar, la terra i els núvols en un bon tros de novel·la. No calen bitllets per ser al paradís i si no estiguéssim tan acostumats a veure-la cada matí (la botiga) quan hi entrem o quan en sortim, o cada cop que vostès hi entren, podríem creure que no existeix, que només és una invenció més de la literatura; vostès fan la seva petició i nosaltres hi treballem. Per això encara pensam que la nostra activitat és molt decent. Els que fundaren els primers espais com aquest, també tenien el cap molt més als núvols que a la gleva. Som conscients que gestionam un somni. Bones vacances.