“Els altres”

Fa algunes dècades, en determinats cercles humanistes, es posà de moda l’anàlisi transaccional, una metodologia encaminada a fer créixer l’adult, en detriment del pare i el nin que portam a dintre. Per adult s’entenia aquell que, per simplificar, manté una actitud oberta a l’alteritat, és profundament autocrític i contempla l’altre com aquell que completa una visió parcial de la realitat que tendeix de manera natural a fonamentar-se en un sol punt de vista. Aquesta tasca requereix un diàleg permanent amb la realitat, obrat en la cruïlla entre jo i l’altre, entre nosaltres i els altres. Els sociòlegs també ens han ensenyat a observar la realitat i a incorporar el punt de vista de l’altre, es refereixen a aquella percepció que inevitablement té l’altre, sobretot en els conflictes socials, individuals o de qualsevol contingut. Són precisament aquests professionals els que han aportat a les ciències socials el camp de les percepcions i els punts de vista, al marge dels components empírics i objectius de la realitat social. Aquests dies he completat aquesta visió amb una reflexió extraordinària de l’historiador Hilari Raguer a partir d’una recomanació de Ramón Menéndez Pidal. Aquest aconsellava als historiadors i als simples observadors a "llegir els altres". I afegia, Raguer, llegir els altres fins i tot aquells d’altres temps. Podríem encara puntualitzar més: llegir fins i tot aquells que un dia ens feren mal o deformaren la nostra manera d’entendre la realitat, i afegir-hi encara aquells dels quals ens sentim vacunats i ens provoquen una urticària insalvable. Llegir els altres, perquè ningú no té una visió completa de la realitat. I aquesta tampoc no és la suma d’allò que pensen els nostres i els altres. La realitat és certament més complexa, més vidriosa, més opaca, més subtil, més cruel i més dolça alhora del que pot semblar. Quan hom llegeix "els altres", participa d’aquestes manifestacions, racionalitza les estratègies "dels altres" i, si es fa des d’una actitud de respecte i adulta, incorpora matisos al punt de vista propi, afegeix algun element d’autocrítica al discurs i corregeix alguns comportaments. Llegint les declaracions de Jaume Font, durant aquests dies, he entès moltes coses, meves, nostres i seves. He volgut comprendre, també, una vegada més, que el desesper fa fer moltes coses estranyes. Però fins i tot això s’entén. Així ho comprèn la nova majoria.

Historiador