Els déus, que ens envejaven
17/06/08 0:00
Ara fa tres anys que Joan Olives havia aconseguit allò que sempre havia pretès: ser cuiner i tenir el seu propi restaurant, el Malvasia. Abans, fou un jove d’idees comunistes i un home de negocis cinematogràfics. La competència arruïnà els antics Chaplin i ho passà molt malament. Però havia invertit bé els guanys de tota la seva vida.
També a Opinió
- Mercadona acomiada una treballadora per haver atès els clients en català
- 15J: Tothom a omplir els carrers de Palma i Eivissa en contra de la turistificació i per una vida digna
- Vox ara s’indigna per un cartell que combat simbòlicament el feixisme
- Milers de persones clamen a Palma: «Davant la turistificació de les nostres vides, trobaran un poble combatiu»
- L’STEI denuncia que la manca d’aspirants a oposicions és una mostra de «la crisi de la docència»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jo també vaig poder fruir de la immensa bonhomia de Joan Olives, del seu tracte meravellosament democràtic cap als clients, i de la seva exquisida cuina. Però crec que d´aquestes morts prematures n´hauríem de treure qualque tipus de lliçó: en veure aquell magnífic homenot amb aquell enorme sobrepès que contribuí a finalment bloquejar-li fatalment el flux coronari, no podia deixar de pensar per què la gent que l´estimava no va fer més per, sense deixar de fruir del plaer de menjar, fer-li perdre un bon parell d´aquests quilos de més que segurament li han acabat llevant la vida, i privant-nos a tots de la seva existència.