Els déus, que ens envejaven
17/06/08 0:00
Ara fa tres anys que Joan Olives havia aconseguit allò que sempre havia pretès: ser cuiner i tenir el seu propi restaurant, el Malvasia. Abans, fou un jove d’idees comunistes i un home de negocis cinematogràfics. La competència arruïnà els antics Chaplin i ho passà molt malament. Però havia invertit bé els guanys de tota la seva vida.
També a Opinió
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- ‘Microcosmos mironià vs. microcosmos lul·lià’, de Montserrat Farràs, analitza les semblances entre dos genis
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jo també vaig poder fruir de la immensa bonhomia de Joan Olives, del seu tracte meravellosament democràtic cap als clients, i de la seva exquisida cuina. Però crec que d´aquestes morts prematures n´hauríem de treure qualque tipus de lliçó: en veure aquell magnífic homenot amb aquell enorme sobrepès que contribuí a finalment bloquejar-li fatalment el flux coronari, no podia deixar de pensar per què la gent que l´estimava no va fer més per, sense deixar de fruir del plaer de menjar, fer-li perdre un bon parell d´aquests quilos de més que segurament li han acabat llevant la vida, i privant-nos a tots de la seva existència.