Ens referim a dos dels dèficits socials sobre el quals és menester recuperar la iniciativa. No es tracta únicament de teoritzar sobre aquesta mancança evident, sinó de recuperar-ne la iniciativa, de fer pas a aquells que aposten per un model polític i social que porti per bandera un debat profund sobre les idees i per altra banda doni suport als emprenedors, aquells que amb el seu esforç, imaginació i coneixements estan disposats a enriquir el teixit social. En realitat, si hom observa amb una certa atenció i fredor els titulars d’aquests darrers mesos ràpidament detectarà el predomini del fàstic i la repetició vomitiva sobre unes problemàtiques que es mouen a les antípodes dels laboratoris d’idees.

La corrupció, segons la historiografia tradicional, sol esser una conseqüència de les societats decadents, esgotades i en perill de desaparició. La corrupció sol anar acompanyada d’un cert optimisme inconscient i ignorant, que es comunica a la ciutadania en clau positiva. Si s’analitza amb cura la geneologia dels corruptes generalment hi trobarem una carrera social brillant, una personalitat atractiva, amb un inventari d’èxits notables a la seva vida, però al mateix temps una ocultació més o menys conscient o un cert emboirament sobre les seves capacitats i coneixements. L’èxit no és de les idees, sinó dels gestors, dels pragmàtics, dels executius. Aquesta és una de les principals perversions a les quals ha de plantar cara amb contundència la nostra societat emergent.

Lluitar contra les idees dels que pretenen que la nostra societat funcioni sense idees, perquè la ideologia dels sense idees és la més contaminant i oxidant. Per altra banda, se necessiten ciutadans que imaginin la seva riquesa personal, econòmica i cívica directament relacionada amb l’enriquiment social. Emprenedors que tenen la mirada posada en la societat en la qual viuen, que posen els seus coneixements al servei del país i que corregeixen la seva ambició d’èxit econòmic amb el pulsòmetre de les necessitats, les sensibilitats i les realitats de la societat. No és una utopia, perquè el món és per als desperts, per als que no dormen, la qual cosa no vol dir que tots els que transiten de nit o mentre la resta de la humanitat dorm siguin uns corruptes o uns aprofitats.