La societat social-liberal del segle XXI ha pactat allò que cal considerar políticament correcte, a partir del que podríem denominar acords no escrits per a conveniència de l’harmonia social. En aquest programa de codis hi introduïm sistemàticament i ordenada el debat sobre el finançament, el territori, la sanitat pública i els serveis públics, sobretot, com a principals eixos del debat polític.

Tot això, des del silenci i des de la seguretat que ningú no qüestionarà el paper de la banca, les multinacionals immobiliàries, la medicina privada ni els interessos del mercat dels serveis. Entre tots aquests referents socials, el més intocable, des del punt de vista del decòrum públic, és la banca. Sobre aquesta temàtica no hi ha debat, malgrat que hom tengui la percepció i una certa convicció que algú ens està enganant en aquesta escenificiació social de la crisi econòmica. El consum pateix, les previsions de creixement disminueixen diàriament, el combustible es paga cada dia més car, els riscos provocats per la crisi financera augmenten estructuralment a costa de l’economia familiar i les turbulències dels mercats fan trontollar les petites i mitjanes empreses. De mica en mica ens aproximam al model dual, en el qual coexisteixen dues societats, una d’opulenta, que viatja, tuda, consumeix, fa ostentació i absorbeix sistemàticament les víctimes empresarials que ells mateixos provoquen; i una segona, que comença a experimentar els primers símptomes de la tortura mercantil i la desconfiança dels sectors opulents.

Hom voldria saber, tot i que sigui políticament incorrecte, on se situa la banca, per exemple, sobretot quan constata les denúncies de l’Associació Corporativa d’Empresaris Immobiliaris, l’entitat que comercialitza la venda de pisos de baix cost. Si es pot demostrar que la banca nega sistemàticament préstecs per a compres de baix cost per fer fracassar aquesta oferta, amb la intenció inconfessable de donar suport a les sangoneres del mercat immobiliari, doncs, per ventura, allò que fins ara hem considerat políticament correcte necessita correcció, i ens hem de plantejar alguna campanya de denúncia, a costa de canviar alguns codis que fins ara semblaven intocables.