Llorenç Capellà defensa en un article recent que la reivindicació d'autors i obres té sempre connotacions, i conseqüències, ideològiques. Hi estic d'acord. Que quan el personatge ha viscut una època com la franquista és inevitable qualificar èticament la seva opció i que la valoració que en facem avui és rellevant i actual. Hi estic d'acord.
Seguint aquest raonament em retreu que en un article a Ultima Hora en el qual em referia a Joan Estelrich salvés d'alguna manera el personatge i, per més inri, que ho fes pel seu «amor al país». No era en absolut la meva intenció, però si així ho va entendre Capellà, és que em vaig errar i em cal rectificar.
En tot cas, l'article deixava clar el franquisme militant d'Estelrich i, així com arreu del món si a algú l'anomenen nazi no sembla necessari afegir-hi adjectius, aquí ens hauria de passar semblantment. Com que té raó Capellà que, desgraciadament, (encara) no és ben bé així, hauria d'haver fet més explícita la condemna de l'actuació d'Estelrich a partir del 36. Ho faig ara sense cap reserva. De fet, la meva intenció (és evident que fallida) era comparar el seu radical canvi de lleialtats amb la fermesa d'altres i reivindicar la mestria ètica dels antifranquistes. Mai he considerat que «estimar el país» fos cap patent de cors, al contrari, una exigència.
Un altre malentès l'ha provocat una reflexió final del meu article on em plantejava recuperar els nacionalistes mallorquins que havien abandonat aquesta militància. Pretenia interpel·lar als vius, no era una convidada a reescriure la història, com ho ha entès Capellà. Ens cal una història honesta i crítica, i reivindicar els valors de la dignitat de la persona, la llibertat, la democràcia, etc. En aquest sentit, la «memòria històrica» encara pot fer molt de camí, i jo el vull fer amb ells. Llorenç Capellà i el seu Llibre Vermell són una fita de referència.
Això no obsta la qualitat i l'interès de l'obra de Joan Estelrich (o la de Riber, o Villalonga...), ni la vigència d'alguns dels seus escrits, una vàlua que Capellà també reconeix. Ara, opinar sobre la manera de reivindicar el valor de les obres que els artistes i pensadors de tota ideologia i biografia ens han deixat, o de les figures històriques com ara la de Jaume I o fets com el 2 de maig, se'm faria llarg en una carta que només pretén dar la raó a Llorenç Capellà i precisar les meves afirmacions.
Antoni Alorda, diputat BLOC-PSM
