No ens afecta a tots

Les generalitzacions són poc rigoroses i, cosa que és pitjor, majoritàriament injustes. Però les reivindicacions sindicals també són per a tot un col·lectiu i, per tant, generalitzacions. És per això que cal agafar-se-la amb paper de fumar abans d'opinar d'una vaga com la de l'ensenyament concertat que privarà d'escola més de 40.000 alumnes i generarà problemes a multitud de famílies, les menys afavorides amb horaris laborals impossibles i sous baixos que no permeten pagar perquè se'n facin càrrec dels fills desassistits pels mestres. Si volem un ensenyament de qualitat cal tenir professionals ben pagats. Però no és el sou l'únic element que dóna prestigi a una professió. A igual feina, igual sou: és una d'aquelles normes que generen unanimitat. Però la feina no és l'única variable que defineix un lloc de treball. Hi ha l'accés, la seguretat, els horaris, la mobilitat i moltes altres variables que no fan tan senzill dir que els mestres de l'ensenyament concertat mereixen el mateix sou que els interins del sistema públic. Potser en mereixen més però el cert és que no són matemàticament equiparables a priori. En general, tant els d'un sistema com els de l'altre, no mereixerien ser pagats per les úniques variables de lloc de feina i d'antiguitat. Aquests conceptes igualitaristes desmotiven i creen més greuges dels que diuen solucionar. Cal començar a retribuir els servidors públics per apartats com el perfeccionament permanent, la dedicació, la participació en responsabilitats, les investigacions i recerques, l'eficiència... Però això no ven perquè no fa part del corporativisme que s'ha instal·lat en els treballadors de les administracions públiques, siguin aquests funcionaris, contractats o concertats.