nubes dispersas
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
28°

Més noms

No hi ha dubte que és molt positiva la iniciativa de l'Ajuntament de Palma de renovar el nomenclàtor de la ciutat en sintonia amb una democràcia consolidada i una autonomia que ja té un recorregut d'un quart de segle. Així mateix, també s'ha de destacar la creació, per primera vegada en la història d'una Comissió Especial per a la Toponímia de Palma, en la qual hi són presents experts en toponímia, arxivers, cronistes, representants de diverses associacions, i la regidora de Cultura de Palma, Nanda Ramon. De totes maneres, i com que encara queden carrers per posar nom i vies públiques amb noms franquistes per substituir, em permetré recordar alguns noms de ciutadans rellevants en diversos àmbits, majoritàriament progressistes o heterodoxos, alguns dels quals han estat injustament oblidats durant els llargs períodes de predomini caciquil o dictatorial que ha patit Palma. De fet, en un altre article en aquest mateix diari, l'historiador Pere Fullana, ja evocava alguns d'aquests personatges, en concret el bisbe liberal Pedro González Vallejo, que va donar suport a la supressió definitiva de la Inquisició i va haver de deixar Mallorca i renunciar a la mitra (1825) a causa de la segona reacció absolutista; el prevere Jeroni Bibiloni Llaneres, franciscà, introductor a Mallorca del socialisme utòpic i precursor del republicanisme federal; el dirigent anarcosindicalista Francesc Tomàs Oliver, un dels líders obrers més importants de seu temps no sols a Mallorca sinó en tot l'Estat; i Joan Gamundí Penya, un catedràtic de la Universitat Literària de Mallorca que col·laborà en la desamortització de Mendizábal i fou un dels fundadors de l'Institut Balear. En aquests noms i sens dubte, entre d'altres, hi podríem afegir els de Joan Baptista Picornell Gomila, precursor del liberalisme hispànic i de la independència de Veneçuela a les darreries del segle XVIII; Cristòfol Cladera Company, un intel·lectual i erudit nascut a sa Pobla, que fou canonge de la catedral de Mallorca i va arribar a esser secretari del ministeri d'Interior amb Josep I durant la Guerra del Francès; i Antoni Villalonga Pérez, un dels principals impulsors del republicanisme a Mallorca, bibliòfil destacat, diputat a Corts en diverses ocasions i batle de Palma (1872). Per cert, que també ocuparen la batlia de la capital insular el seu fill Francesc Villalonga Fàbregues (1931-1932); l'empresari i polític republicà federal Rafel Manera Serra (1869-1872); l'andritxol i futur empresari a l'exili veneçolà Bernat Jofre Roca (1932-1933); el metge i higienista Josep Tomàs Renteria (1933), que també es va haver d'exiliar, en aquest cas a Mèxic. Tampoc no hauríem d'oblidar l'intel·lectual i tinent de batle de Palma el 1936, Francesc de Sales Aguiló Forteza, d'Esquerra Republicana Balear, que es destacà en la lluita a favor de la llengua catalana i que també es va haver d'exiliar sense poder tornar mai a Palma. Així mateix, no sembla lògic que l'actual corporació, en ple procés de recuperació de la memòria històrica, no tengui un record pels tres regidors que, a més del batle Darder, foren vilment assassinats durant la Guerra Civil del 1936-1939, els socialistes Jaume Bauzà Far, Jaume Garcias Obrador i Miquel Porcel Torrens. Però encara hi ha més personatges que són dignes de donar nom a un carrer. Així, hem de fer esment als primers batles liberals, elegits el 1812 poc després de l'aprovació de la Constitució de Cadis, o els batles del Trienni Liberal del 1820-1823, Marià Canals, Ramon Villalonga i Rafel Crespí D'altra banda, seria tot un detall dedicar un carrer al ciutadà Llorenç Frau Abrines, potser el maçó mallorquí més important de la història, autor d'un més que notable Diccionario Enciclopédico de la Masonería (1883).

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.