El senyor Martorell comença dient que els sindicats estan en el
seu dret de fer les reivindicacions i les accions de protesta que
trobin oportunes. No puc passar per alt, d'entrada, agrair-li que
ens deixi ser qui som i que puguem dur a terme allò que surti de
les nostres assemblees, fins aquí hem arribat! Tot seguit expressa
que considera molt exagerat demanar la dimissió de la consellera;
amb una paraula, que no hi ha per tant i que no hauríem de passar
l'arada davant els bous. El cas és que el passat 7 de gener
(l'endemà del dia dels Reis, per ser més exactes) sortí una foto a
tots els mitjans de comunicació amb la qual s'escenificava el
compromís assumit per la consellera i pel president del Govern,
senyor Francesc Antich, de tirar endavant les propostes per al
sector de l'ensenyament concertat que per part de l'STEI-i li
havíem fet arribar. Vist el que ha passat després, hem pogut
comprovar que la promesa feta pels nostres cappares del Govern s'ha
esfumat de la mateixa manera que els Reis Mags aquell dia tocaren
el dos cap a les llunyanes terres dels seus països d'origen, i ja
ens hem vist prou i fins a l'any que ve. Si una consellera és capaç
de fer-se la foto amb el president del Govern i amb els agents
socials als quals se'ls garanteix l'acord, avui que la nostra
classe política explota al màxim la seva presència als mitjans, i
després es desdiu del que es va comprometre a assumir amb excuses
d'una solvència més que discutible, la sortida més digna que li
escau és la dimissió del seu càrrec. No es pot jugar d'aquesta
manera amb els professionals que depenen de la seva gestió, senyora
Galmés!
En una altra de les respostes que apareixen a l'entrevista, el
senyor Martorell diu que, descartada definitivament l'aportació
econòmica per manca de doblers, la resta dels apartats que se
signaren a l'acord tiraran endavant (el de l'acumulació del temps
dedicat a la lactància n'és un). Aquí també cal considerar que
aquest senyor menteix i li hauríem de recordar que no podem
preveure si tiraran endavant o no aquestes altres mesures, ja que
no som futuròlegs, però que sí sabem que hi ha hagut companyes
afectades per la manca de serietat de la Conselleria d'Educació,
que ens havia assegurat que aquest dret es podria gaudir a partir
del mes de març, i s'han vist privades del seu gaudi per la manca
d'eficiència de la seva direcció general, que no va ser capaç
d'aclarir aquesta qüestió amb les directives dels centres docents.
Entre uns i altres, els promotors de la conciliació i els creadors
del Ministeri de la Igualtat en el Govern central han obligat un
grup de mares a haver de tornar a la feina o a haver de demanar-se
una excedència per poder tenir cura dels seus infants. Fets i no
paraules són més necessaris que mai si es vol assolir una
conciliació laboral i familiar de debò, senyor Martorell.
En un altre apartat, els arguments del director general fan
flaca i posen de manifest o bé la seva manca de coneixença del
contingut de l'acord o una amnèsia temporal que l'afectà en el
moment de l'entrevista. És quan diu que a l'acord signat el passat
7 de febrer, la pujada retributiva que s'havia pactat «no preveu
que les pagues s'incrementin així com es vagin acumulant anys al
mateix lloc de treball». Crec que en aquesta resposta no és del tot
clar i vol confondre l'opinió pública en no dir tota la veritat, ja
que passa per alt un dels punts de l'acord que fa referència a la
introducció d'un complement retributiu lligat als anys de
docència.
Si bé és cert que els 120 euros d'augment salarial acordats no
toquen l'aspecte de vincular aquest cobrament al factor
d'antiguitat en el centre, sí que es fa referència a la introducció
d'un complement semblant al primer sexenni que percep el
professorat interí de l'ensenyament públic, que relaciona les
variables d'experiència docent i formació permanent. Cal que revisi
els papers, torni a fer números i respongui a les preguntes que se
li formulen amb la màxima informació possible, senyor
Martorell.
En una altra de les seves respostes, el senyor Martorell diu
quelcom semblant al fet que s'havia arribat a l'acord que el sou
dels treballadors del sector privat concertat arribaria a una
equiparació amb el professorat de pública d'un 99,4%, com si donàs
a entendre que era una decisió presa entre la Conselleria i els
sindicats. Oblida el senyor Martorell que aquesta ja era una
disposició d'una llei orgànica d'àmbit estatal, i per tant
d'obligat acompliment. Ja la llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol,
reguladora del dret a l'educació, en el seu article 49 instava
l'Administració «a donar compliment a l'assoliment definitiu de
l'analogia retributiva» i així ha aparegut recollida a les lleis
d'educació que posteriorment s'han promulgat, com podem veure a la
darrera Llei Orgànica d'Educació (LOE) a l'article 117, punt 4.
La darrera de les respostes que han sortit dels llavis del
director general acaba de reblar el clau pel que fa al discurs de
les mitges veritats i la gestió tan freqüent a la Conselleria al
llarg dels darrers mesos del sí però no, de la proposta inicial a
la reculada definitiva. És quan diu que tot i haver-se aprovat els
pressupostos del 2008 i de les mancances que aquest patia, ha estat
capaç d'anar enredant i passant amb cançons els representants de
les treballadores i els treballadors del sector concertat.
És ben hora que es deixondeixi, que deixi d'ajornar les
decisions que en aquests moments són més urgents que mai, i mostri
tant vostè com la senyora consellera la mateixa celeritat i
capacitat de decisió a engegar les mesures per a la millora del
sector concertat com la que mostraren a l'hora de regular el decret
d'admissió d'alumnes, seduïts i captivats pels cants de sirena que
des de la patronal i adlàters del sector afalagaren les seves
oïdes.
Atentament
Montserrat Nadal, ensenyant de Secundària i membre de
l'STEI-i
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.