algo de nubes
  • Màx: 33°
  • Mín: 26°
29°

A l'atenció del senyor Martorell, desinformat i amb poca memòria

Després d'haver llegit l'entrevista que el Diari de Balears va fer al senyor Miquel Martorell, director general de Planificació i Centres, publicada dia 24 d'abril, no puc estar-me de suggerir alguns aclariments, ja que és plena de mitges veritats i d'una informació del tot esbiaixada.

El senyor Martorell comença dient que els sindicats estan en el seu dret de fer les reivindicacions i les accions de protesta que trobin oportunes. No puc passar per alt, d'entrada, agrair-li que ens deixi ser qui som i que puguem dur a terme allò que surti de les nostres assemblees, fins aquí hem arribat! Tot seguit expressa que considera molt exagerat demanar la dimissió de la consellera; amb una paraula, que no hi ha per tant i que no hauríem de passar l'arada davant els bous. El cas és que el passat 7 de gener (l'endemà del dia dels Reis, per ser més exactes) sortí una foto a tots els mitjans de comunicació amb la qual s'escenificava el compromís assumit per la consellera i pel president del Govern, senyor Francesc Antich, de tirar endavant les propostes per al sector de l'ensenyament concertat que per part de l'STEI-i li havíem fet arribar. Vist el que ha passat després, hem pogut comprovar que la promesa feta pels nostres cappares del Govern s'ha esfumat de la mateixa manera que els Reis Mags aquell dia tocaren el dos cap a les llunyanes terres dels seus països d'origen, i ja ens hem vist prou i fins a l'any que ve. Si una consellera és capaç de fer-se la foto amb el president del Govern i amb els agents socials als quals se'ls garanteix l'acord, avui que la nostra classe política explota al màxim la seva presència als mitjans, i després es desdiu del que es va comprometre a assumir amb excuses d'una solvència més que discutible, la sortida més digna que li escau és la dimissió del seu càrrec. No es pot jugar d'aquesta manera amb els professionals que depenen de la seva gestió, senyora Galmés!

En una altra de les respostes que apareixen a l'entrevista, el senyor Martorell diu que, descartada definitivament l'aportació econòmica per manca de doblers, la resta dels apartats que se signaren a l'acord tiraran endavant (el de l'acumulació del temps dedicat a la lactància n'és un). Aquí també cal considerar que aquest senyor menteix i li hauríem de recordar que no podem preveure si tiraran endavant o no aquestes altres mesures, ja que no som futuròlegs, però que sí sabem que hi ha hagut companyes afectades per la manca de serietat de la Conselleria d'Educació, que ens havia assegurat que aquest dret es podria gaudir a partir del mes de març, i s'han vist privades del seu gaudi per la manca d'eficiència de la seva direcció general, que no va ser capaç d'aclarir aquesta qüestió amb les directives dels centres docents. Entre uns i altres, els promotors de la conciliació i els creadors del Ministeri de la Igualtat en el Govern central han obligat un grup de mares a haver de tornar a la feina o a haver de demanar-se una excedència per poder tenir cura dels seus infants. Fets i no paraules són més necessaris que mai si es vol assolir una conciliació laboral i familiar de debò, senyor Martorell.

En un altre apartat, els arguments del director general fan flaca i posen de manifest o bé la seva manca de coneixença del contingut de l'acord o una amnèsia temporal que l'afectà en el moment de l'entrevista. És quan diu que a l'acord signat el passat 7 de febrer, la pujada retributiva que s'havia pactat «no preveu que les pagues s'incrementin així com es vagin acumulant anys al mateix lloc de treball». Crec que en aquesta resposta no és del tot clar i vol confondre l'opinió pública en no dir tota la veritat, ja que passa per alt un dels punts de l'acord que fa referència a la introducció d'un complement retributiu lligat als anys de docència.

Si bé és cert que els 120 euros d'augment salarial acordats no toquen l'aspecte de vincular aquest cobrament al factor d'antiguitat en el centre, sí que es fa referència a la introducció d'un complement semblant al primer sexenni que percep el professorat interí de l'ensenyament públic, que relaciona les variables d'experiència docent i formació permanent. Cal que revisi els papers, torni a fer números i respongui a les preguntes que se li formulen amb la màxima informació possible, senyor Martorell.

En una altra de les seves respostes, el senyor Martorell diu quelcom semblant al fet que s'havia arribat a l'acord que el sou dels treballadors del sector privat concertat arribaria a una equiparació amb el professorat de pública d'un 99,4%, com si donàs a entendre que era una decisió presa entre la Conselleria i els sindicats. Oblida el senyor Martorell que aquesta ja era una disposició d'una llei orgànica d'àmbit estatal, i per tant d'obligat acompliment. Ja la llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació, en el seu article 49 instava l'Administració «a donar compliment a l'assoliment definitiu de l'analogia retributiva» i així ha aparegut recollida a les lleis d'educació que posteriorment s'han promulgat, com podem veure a la darrera Llei Orgànica d'Educació (LOE) a l'article 117, punt 4.

La darrera de les respostes que han sortit dels llavis del director general acaba de reblar el clau pel que fa al discurs de les mitges veritats i la gestió tan freqüent a la Conselleria al llarg dels darrers mesos del sí però no, de la proposta inicial a la reculada definitiva. És quan diu que tot i haver-se aprovat els pressupostos del 2008 i de les mancances que aquest patia, ha estat capaç d'anar enredant i passant amb cançons els representants de les treballadores i els treballadors del sector concertat.

És ben hora que es deixondeixi, que deixi d'ajornar les decisions que en aquests moments són més urgents que mai, i mostri tant vostè com la senyora consellera la mateixa celeritat i capacitat de decisió a engegar les mesures per a la millora del sector concertat com la que mostraren a l'hora de regular el decret d'admissió d'alumnes, seduïts i captivats pels cants de sirena que des de la patronal i adlàters del sector afalagaren les seves oïdes.

Atentament

Montserrat Nadal, ensenyant de Secundària i membre de l'STEI-i

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.