L'eurodipu-tat Raimon Obiols, en la conferència que féu a Palma divendres passat en el context del Dia d'Europa, es referí explícita-ment a les dues grans guerres que traumatizaren l'Europa de la primera meitat del segle XX. Els filòsofs Reyes Mate i Manuel Fraijó, per posar alguns exemples, han reflectit algunes de les principals conseqüències que ha tingut aquella barbàrie sobre la consciència occidental, tant individual com col·lectiva. Conèixer allò que passà a Europa durant la primera meitat del segle XX és un deure, una obligació moral i un compromís que hauríem de mantenir amb aquest fil de la història que connecta el present amb una etapa recent que ha deixat ferides incurables. Mi odisea (2008), aquest llibre de memòries de Joan Matas Salas, que acaba de publicar el seu descendent l'historiador Joan Josep Matas Pastor, posa en evidència, una vegada més, els matisos i la dimensió gairebé inescrutables de l'experiència humana en temps de tragèdia. Teníem alguna idea sobre els refugiats i els exiliats de les Illes Balears a causa de la Guerra Civil, gràcies a les publicacions de Manel Santana i Antoni Marimon, i a partir de la seva obra intuíem que valia pena aprofundir en cada una d'aquelles experiències i bussejar en cada tragèdia individual. A mesura que hom augmenta la curiositat, el rigor i el desig desinteressat de conèixer la història de les persones i les seves causes s'adona que vivim anestesiats, vegetam sostinguts per la saba de la ignorància i a penes no avançam en la direcció que caldria com a civilització que necessita posar els fonaments definitius de la concòrdia i la pau. El testimoni contat pels supervivents pot ser, amb el temps, una guia imprescindible per no errar el camí del futur. La recuperació de la història individual i les seves causes ens podria servir de brúixola en una conjuntura que tendeix a banalitzar-ho gairebé tot i a prescindir del dolor com a despertador i com a punt de referència per elaborar un discurs positiu i humanitzador. La memòria de Joan Matas cobra la seva dimensió al costat de tantes experiències singulars de resistents antifeixistes italians, sobretot, tot plegat en el marc d'un país i un moment convulsos. Gràcies, Alfonso Botti, per aquesta breu però extraordinària incursió en la nostra història que també és la teva.