L'autocrítica dels poblers

La manca de costum ajuda a explicar la baixa qualitat de l'autocrítica en la política del país. De fet, la política consisteix també a tancar crisis en fals per fer passes endavant: i així és com es degrada. Hi ha hagut darrerament un intent elogiable de fer autocrítica per part de la gent del PP de sa Pobla. Un amic de servidor sol dir que a Mallorca hi ha el PP i el PPP: aquest darrer seria, és clar, el Partit Popular de sa Pobla, amb mèrit suficients per representar la dreta més vinculada a una certa tradició de conservadorisme mallorquí, que ha superat àmpliament algunes de les qüestions que l'extrema dreta encara utilitza com a arma de discòrdia. El PPP seria, per tant, un partit de dreta, més prop de la terra que del filofeixisme de laboratori que introdueixen en el panorama polític alguns, tanmateix, camarades seus. Elogiable, l'intent d'autocrítica del PPP? Sens dubte. I digne d'agrair. Un exercici cívic, de sudoració terapèutica. N'haurien de prendre exemple els seus companys, de qui, mentre no es demostri el contrari, podem creure que aproven, per exemple, les matances de la coalició militar EUA-UK-Aznar a l'Iraq, la guerra bruta del PP en matèria de terrorisme, les complicitats ignominioses amb l'AVT i la Conferència episcopal. O la gestió de Matas, l'anormal endeutament per fer les obres d'un metro que ha resultat més prop de la claveguera que no de les infraestructures per al transport públic. És igual, més o menys coneixem la gent, les persones. I els paquiderms, repartits irregularment en tot el paisatge polític.